A les entranyes de la BNE

L’any 2013, amb motiu del tricentenari de la Biblioteca Nacional d’Espanya, l’aleshores directora Glòria Pérez Salmerón em va encarregar un cicle de trobades amb autors, que vam centrar en el tema “El llibre com a univers”. Hi van desfilar Marc Fumaroli, María Kodama, Mario Vargas Llosa, Alberto Manguel, Enrique Vila-Matas, Jacobo Siruela, Laura Freixas o Carlos Ruiz Zafon. El dia de la xerrada solíem dinar, convidat i organitzadors, en un menjador privat, i així vaig conèixer moltes històries de la casa. El cicle em va permetre familiaritzar-me amb les interioritats de la BNE, fascinant espai amb estructures laberíntiques i interminables passadissos-llibreria plens de joies secretes, per on han desfilat directors com Bretón de los Herreros, Hartzenbusch o Menéndez y Pelayo, i que a més de programar magnífiques exposicions, disposa d’un didàctic “museu del llibre” del qual Barcelona, tristament, està mancat, malgrat el seu poder bibliotecari i editorial.

Pocs mesos enrere la filòloga Rosa Navarro Durán m’havia explicat la seva teoria sobre la presumpta falsificació del clàssic medieval Curial e Güelfa per part de l’erudit de Vilafranca Manuel Milà i Fontanals (precisament el mestre de Menéndez y Pelayo), que com totes les tesis conspiradores resulta d’entrada més suggeridora que qualsevol altra. Així que vaig aprofitar la meva estada a la BNE per demanar que em mostressin el manuscrit, i amb el fotògraf Asís G. Ayerbe vam realitzar el reportatge fotogràfic que es pot veure a les pàgines finals d’aquest suplement. Inèdit fins ara, l’hem rescatat per il·lustrar el complet text que dedica Albert Lladó a l’actualitat de la polèmica sobre Curial e Güelfa, després de les noves atribucions sobre la seva autoria. Lladó dona la veu a tres versions, la de l’investigador Abel Soler, la de la professora Lola Badia i l’esmentada de Rosa Navarro.

Òbviament és difícil arribar a una conclusió sobre aquesta fascinant intriga bibliòfila. Però malgrat reconèixer els grans dubtes que planteja la tesi de la falsificació, les propostes no conspiratives també acaben encallant-se en un punt concret. Com i per què apareix de sobte una novel·la catalana medieval completa, de qualitat evident però de la qual no hi havia notícia fins aleshores, en plena dècada dels 70 del segle XIX, i a les entranyes de la BNE de Madrid?