La Vanguardia (Català) - Culturas
La mort de l’ànima
Luis Goytisolo (Barcelona, 1935) és el més jove d’una generació d’escriptors que van ser testimonis dels anys més durs de la dictadura franquista. Semblava inevitable, doncs, que en els seus escrits es reflectís aquesta desolació que es tradueix en una literatura compromesa amb la realitat social. I prou joves així mateix com per trencar els estereotips i la demagògia que van marcar els narradors dels anys cinquanta. Luis Martín Santos, amb Tiempo de silencio (1962), integra la realitat social dins d’un experimentalisme hereu de Joyce. Rafael Sánchez Ferlosio, ja a El Jarama (1955), s’allibera de la tradició social per trobar una nova i renovadora direcció, per radicalitzar-se a partir del seu llibre d’assajos Las semanas del jardín (1974). Una renovació pren cos en l’escriptor que més influirà en la noves generacions: Juan Benet, amb Volverás a Región (1967), sobre la decadència d’una ciutat espanyola que és totes les ciutats.
Finalment, a Las afueras (1958) de Luis Goytisolo, l’ambientació és totalment realista, si bé ja l’especial estructura –la novel·la pot llegir-se com una col·lecció de contes– és determinant. Amb la tetralogia Antagonía (1973-1981) s’inicia la ruptura definitiva amb la tradició dominant i, sense deixar de ser testimonial, s’insinua el que serà un dels trets dominants de la seva obra posterior: l’escriptura caleidoscòpica, els fragments que obliguen el lector a buscar una unitat interior. Els llibres s’aniran aprimant, s’aguditzarà l’observació de la realitat i el sexe ocuparà un lloc central en una escriptura aliena a tota sentimentalitat i lliure de tota ideologia dogmatitzant.
Potser l’antecedent més clar de Coincidencias el trobem a Fábulas (1981), sobretot a El atasco, incorporat en l’edició del 2016, en què ja es dona en tota la seva plenitud el fragment. Es tracta de breus textos de naturalesa molt diferent, cada un amb un títol que ens ajuda a rastrejar la unitat final. Fins i tot alguns dels títols apareixen –sí, coincidències– en els dos llibres, en què el tema central és l’alienació de les societats contemporànies, que han apostat pel progrés en detriment de la civilització.
A Coincidencias dominen els empresaris, emprenedors sense escrúpols, generalment barroers, que neguen la realitat del canvi climàtic, aposten per la reducció
Una escriptura aliena a la sentimentalitat i lliure d’ideologia amb què convida el lector a buscar la unitat interior