De la tortura a l’amor

Qüestions d’edat han impedit que m’interessés per la sèrie Crepuscle, desinterès que no ha afectat la xifra mundial de vendes de 155 milions d’exemplars, ni la seva autora. Nascuda a Connecticut el 1973, criada a Arizona, graduada en Literatura Anglesa per la Universitat de Utah i, segons llegeixo, membre de l’Església de Jesucrist i dels Sants dels Últims Dies (mormona), Stephenie Morgan està casada amb el senyor Meyer, amb qui té tres fills. Família milionària perquè un dia a aquesta dona se li va ocórrer la història d’amor entre una humana eternament rendida al seu vampir i, segons se la va criticar severament, amb aquest gest va fer recularunesquantesdècadeslalluita per l’alliberament femení.

Potser aquesta protagonista d’ara provingui de les ganes de posar la primera cap endavant: una agent d’intel·ligència americana molt jove, molt petita i amb un gran cervell. Durant anys va treballar en un laboratori i van ser els seus experiments una arma clau per combatre el terrorisme. Però quan comença la història aquesta jove metgessa és una pròfuga permanent, d’estat en estat. Els seus caps la volen morta –o qui la vol morta, i per què–, de manera que el gran mèrit d’aquest afer és veure-la treballar en la seva seguretat, i després en la dels seus pocs aliats en aquesta fugida sinistra.

Que l’autora dediqui a Jason Bour- ne (l’heroi de Robert Ludlum i encarnat per Matt Damon) aquest llibre és just. Diria més, sens dubte Meyer no va tenir mai la profunditat d’Anne Rice (l’autora d’Entrevista amb el vampir), i en canvi sí podrà tenir qualitat com a autora de best-sellers d’espionatge. La noia és un fenomen d’agilitat física i mental, astúcia i supervivència. Però acceptar tot el que aquí succeeix requereix molta voluntat.

Em refereixo a la història d’amor (d’un cursi monocord al·lucinant) entre aquesta heroïna especialista en interrogatoris i el seu interrogat. La literatura ha explorat aquest tipus de relació sàdica, però el que aquí Meyer explora és el mètode químic de tortura que fa servir la doctora, amb el seu interrogat lligat a la llitera. D’aquí a l’amor hi ha només un pas.

Els gossos són personatges genials, la sang freda d’aquesta jove impressionant, el tercer en discòrdia és un bon personatge. També és bona l’ambigüitat dels dos masculins. Però diposito en la moral del lector el paquet d’aquesta història entre una sàdica amb el rostre deformat a cops i el seu amable torturat que, de tota manera, s’enamora d’ella. Una pista: per aquícirculamoltadroga. ROSA DELS VENTS / SUMA DE LETRAS. TRADUCCIÓ AL CATALÀ: MIREIA ALEGRE CLANXETI ANNA LLISTERRI / AL CASTELLÀ: MANU VICIANO. 608 /626 PÀGINES. 18,90/19,90 EUROS

SUMA DE LETRAS