El perquè d’una fotografia

“Una cosa a què no penso respondre és per què faig el que faig”. Peter Hujar (Nova Jersey, 1934-Nova York, 1987) va ser una rara avis dins del ja per si mateix bastant especial ambientartísticdelNovaYorkdelesdècades del 1950, 60 i 70. Excel·lent fotògraf, podria haver-se convertit en una lluminària a l’estil de Diane Arbus o Robert Mapplethorpe, però simplement no ho va voler. No volia respondre preguntes com les que va originar la resposta que encapçala aquestes línies. Potser amb el temps ho hauria fet, s’hauria prestat al joc de lafama,delesexplicacionsiambelles les concessions; no sembla que sigui el cas, però de tota manera va morir abans que pogués passar: l’1 de gener del 1987 va rebre el diagnòstic de sida, va sobreviure tot just onze mesos.

L’exposició a la Fundació Mapfre mostra aquest el que faig: retrats, retrats d’homes, de dones, de nens, de persones conegudes i anònimes, dels seus cossos sencers o únicament fragments d’ells, una cama, dos; també retrats d’animals, els seus caps, Nova York, els seus amics, el mar, granges, el camp, arbres, volcans. Tot el que fa són retrats. El 1976, quan ja havia decidit que el triomf tant li feia i s’havia instal·lat en una pobresa material rica en creativitat a l’East Village novaiorquès, va publicar el llibre Portraits in life and death (Retrats de vida i mort), en el qual passava sense solució de continuïtat de les imatges íntimes del seu entorn, pintors, coreògrafs, gent desconeguda i talaies culturals com Burroughs o Sontag, a les mòmies que havia fotografiat tretze anys abans a Palerm. Va ser l’únic llibre que va publicar en vida. Abans havia començat a obrir-se camí com a fotògraf de moda en revistes com Harper’s Barzaar o GQ ia moure’s en el cercle de La Fàbrica d’Andy Warhol. Va funcionar per als altres, no per a ell: “Quan algú em deia que havia vist una de les meves fotografies al Harper’s Bazaar m’avergonyia”.

En els seus últims anys va ser amant un temps del jove artista David Wojnarowicz. Una fotografia del 1981 el mostra mirant a la càmera, potser desafiador. Les 160 obres d’aquesta mostra, col·locades en juxtaposicions sense ordre de vegades desconcertants, tal com va fer l’artista en les seves escasses exposicions en vida, ofereixen la visió més completa fins ara d’un artista que va ser de culte, malgrat que ell no va retre culte nihomenatgeaningú. FUNDACIÓ MAPFRE. BARCELONA.WWW.FUNDACIONMAPFRE.ORG. FINS AL 30 D’ABRIL. PODRÀ VEURE’S A LA TARDOR AL FOTOMUSEUM DE L’HAIA I EL GENER DEL 2018 A THE MORGAN LIBRARY DE NOVA YORK

04