Una novel·la del segle XXI

Vicente Luis Mora (Còrdova, 1970), llicenciat en Dret i doctor en Filosofia i Lletres, és poeta, crític literari, assagista, gestor cultural –va ser director de l’Institut Cervantes d’Albuquerque i del de Marràqueix– i antòleg i manté un polèmic blog, Diario de lecturas. Va pertànyer al grup dels nocilleros (“Mais où sont les neiges d’antan!), un fet que queda reflectit a la seva novel·la Alba Cromm (2010) i a molts dels seus assajos. Fred Cabeza de Vaca representa un salt enorme, una ambiciosa novel·la en què ha invertit sis anys, convençut que la grandesa d’un escriptor es troba en la seva més radical independència.

Natalia Santiago Fermi, que ja va escriure una tesi doctoral sobre el polifacètic Cabeza de Vaca, és l’encarregada d’escriure la primera biografia sobre “l’artista espanyol més universal des de Picasso”, rivalitzant amb el Jusep Torres Campalans de Max Aub. La investigadora va topar “amb centenars d’arxius de títols incomprensibles i contradictoris”, de Cabeza de Vaca, en els quals s’inclouen apunts per a les seves memòries, fragments d’un diari, entrevistes, articles sobre la seva obra o part de les Conversaciones con Eckermann, que ens remeten, invertint els termes, a les Conversaciones con Goethe. Les referències literàries defineixen no només un tipus d’estètica sinó també d’ètica, quan celebra autors com Salinger o Pynchon allunyats del brogit del món. El llibre s’obre amb una frase procedent del Lazarilllo de Tormes –“Pues en este tiempo estaba en mi prosperidad y en la cumbre de toda buena fortuna”– i amb la mateixa càrrega irònica. S’hi citen els clàssics llatins, Novalis, Paul Valéry o Francis Ponge; es ret homenatge a Miguel Espinosa, a Rafael Dieste o a Rafael Sánchez Ferlosio i, ja entre els contemporanis, a César Aira (“al parecer, es un gran escritor argentino”) o a Adam Zagajewski. I, per descomptat, Cabeza de Vaca ens remet al llegendari descobridor, conqueridor i governant.

Fred Cabeza de Vaca no es va referir mai a la seva infantesa. Mal- grat els nombrosos escàndols, la seva vida íntima és un misteri. Artista conceptual –l’omplia de tristesa no ser pintor–, les seves obres eren una provocació contínua. Es va guanyar molts enemics, que no li van perdonar la seva falta d’escrúpols; però la seva biògrafa hi pot entreveure el nen “traído al mundo a martillazos. Un gesto de desamparo, de sensibilidad a flor de piel”.

La novel·la té dos centres, tots dos igualment poderosos: les intel·ligents reflexions sobre l’art i sobre el seu art, que mostren el sòlid coneixement de Mora, així com la seva intel·ligència alerta. Però el que realment fascinarà el lector és la seva relació amb les dones. Tan impúdic com dramàtic i divertit, animal intensament eròtic, confessa: “Nunca he hecho el amor con una sola mujer, otra u otras aparecían en mi mente cada vez que he tenido sexo (...) Para mí follar es siempre una orgia”. I l’interessant és que sap crear nous registres per a cada dona que apareix en la seva vida i els noms de la qual desconeixem, ja que es limita a numerar-les. La més interessant és la número 54, cega, la seva parella durant molts anys.

Però les pàgines més intenses són les de la decadència física, la derrota el converteix en un ésser humà. La novel·la es tanca amb un increïble gir que resumeix el que s’ha anat insinuant al llarg el llibre: l’Espanya de la putrefacció individual i pública. Una putrefacció que contrasta amb una escena d’una delicadesa enorme en la qual, contemplant el seu jardí, entén “com pensa la natura”. Fred Cabeza de Vaca és una revelació formidable.

Impúdic, dramàtic i divertit, l’autor ens dibuixa Fred Cabeza de Vaca com un animal intensament eròtic