La Vanguardia (Català) - Culturas
Un nou humanisme
Després de sis mesos a la presó de Lubjanka i més de tres anys al lager de Skovorodino i les illes Solovki, Pável Florenski va ser condemnat a mort per les autoritats soviètiques i afusellat la matinada del 8 de desembre del 1937, en un bosc a prop de Leningrad. Des d’aquella nit fatídica, el llegat de Florenski va romandre a l’ombra fins als anys setanta, quan va veure la llum el seu assaig El Iconostasio. Faria falta l’obertura dels arxius del KGB a partir del 1991 perquè les seves aportacions al terreny de la física, la matemàtica, la filosofia de la ciència, la geologia, la història de l’art i la teologia arribessin a definir l’abast de la tasca d’una de les figures més significatives de la ciència i el pensament del segle XX.
“No us acomodeu a la manera de pensar del món present, sinó transformeu-vos mitjançant la renovació de la vostra ment”, l’exhortació de l’apòstol Pau en la seva Epístola als romans que travessa L’Iconostasio, va acompanyar també la seva vida. Fins als seus últims dies, en les condicions pedefinitiva, noses del gulag, va fer descobriments fonamentals en l’estudi del permagel i de les algues, i va inventar substàncies anticongelants. Si el talent i la subtilesa de Florenski no va semblar mai que tinguessin límits, bona part del seu univers transdisciplinari apareix recollit a El Iconostasio, traduït per primer cop al castellà.
Tant la tasca docent de Florenski a l’Acadèmia de Teologia de Moscou i als Tallers Superiors Artístics i Tècnics de l’Estat (VJUTEMAS) –on també impartien classe Malévitx, Ródtxenko o El Lissitzky–, com la seva condició de sacerdot recalen sobre unes pàgines que, si bé van ser ultimades el 1922, semblen acabades d’escriure.
El Iconostasio és en primer lloc un assaig sobre l’art de les icones ortodoxes, però també la definició d’un nou paradigma científic, un tractat sobre la fenomenologia del rostre que està en la base de la filosofia de Lévinas, una investigació sobre les condicions del son en sintonia amb l’obra de Jung i la teoria de la relativitat d’Albert Einstein, una guia d’ascesi i, en un llibre que sembla pensat per respondre a la pregunta Què és l’art? al llindar del segle XXI.
A les seves primeres pàgines, Florenski defineix la noció de temps invertit a partir de l’observació dels somnis. Potser certs estímuls externs –un cop de porta, el fred d’un capçal metàl·lic al llit– són tant la causa inductora del son com del despertar. Desfermen un