La Vanguardia (Català) - Culturas
Espectacle i engany
Catedràtic de Filosofia Contemporània i diputat socialista, Manuel Cruz (Barcelona, 1951) és un assagista que ha merescut premis com els Anagrama, Espasa, Jovellanos i ara, amb aquesta obra, el Miguel de Unamuno. A partir de l’estupor constituent que sembla definir l’home contemporani, Cruz albira la fletxa de la història que vola sense rumb. Repassa els tipus de memòria i records que s’articulen en relació amb els drets de justícia, veritat i reparació. La història no està per mobilitzar ni per fixar objectius, sinó per aspirar a l’objectivitat. Tampoc no es tracta de recordar més, sinó de viure millor.
Hi ha unanimitat a celebrar un dia de la prevenció de crims contra la humanitat, però el professor Cruz es pregunta què passaria davant la proposta del dia de la me- mòria dels crims religiosos, o dels crims del nacionalisme etnicista, o dels bombardejos aliats sobre Alemanya, per posar alguns exemples.
Manuel Cruz planteja fer de la virtut necessitat i considera que “la deriva actual del capitalisme està posant en perill la societat mateixa i, amb ella, la possibilitat que els individus arribin a una forma de vida que compleixi uns estàndards mínims de dignitat i de justícia”. Es detallen casos de polítics catalans que oficien de caixa de ressonància d’opinions ‘majoritàries’ i disfressen la seva
La història no està per mobilitzar ni per fixar objectius, sinó per aspirar a l’objectivitat, ens diu l’autor