La Vanguardia (Català) - Culturas
Un ‘self-made man’ a Hollywood
Quan s’és jove i es té tot un futur al davant, la gran pregunta és: s’ha de ser ambiciós i voler arribar molt lluny o és més raonable emmotllar-se a un modest anar fent i marcar-se un destí més o menys possibilista? D’això tracta la sisena novel·la de Martí Gironell (Besalú, 1971), en què recrea la història verídica de Ceferino Carrión, un paio eixerit, fill de família republicana represaliada i que, asfixiat pel climamoraldelaprimerapostguerra, decideix fer les Amèriques i provar sort al món del cinema. La seva ambició és la de triomfar i fer-se a si mateix tant sí com no i no escatima recursos per aconseguir-ho.
Segons com es miri, Martí Gironell ha relatat la seva trajectòria talment comsifosunanovel·lapicaresca,iaixí ho acredita la determinació (i la traça) amb què el personatge puja esglaó a esglaó l’ascens cap a l’èxit. Arriba a Nova York amagat com a polissó en un mercant; sobreviu a Manhattan de rentaplats; salta després a la Costa Oest, i fent de taxista a Beverly Hills agafa ni més ni menys que Frank Sinatra i Ava Gardner, s’arramba a la Veu, i tot seguit ja el tenim de cambrer a Villa Capri, el local propietat del cantant freqüentat per la beautiful people. Conscient poc després de no tenir fusta d’actor, decideix en el seu defecte viure entre ells, i en una altra jugada mestra, funda el 1956 el seu propi restaurant, La Scala, que en els següents vint-i-cinc anys concentrarà les celebrities del Hollywood clàssic. Llegeixin les memòries d’Ángel Zúñiga i ho verificaran: quan el periodista hi va anar, hi havia Jack Nicholson, Julie Andrews i Blake Edwards. Aleshores Ceferino Carrión feia temps que s’havia reinventat en Jean Leon, i en complicitat amb un xef gallec, Emilio Nuñez, havia implantat al seu local una cuina mediterrània amb tocs francesos. Gironell en tot cas deixa clar que si Jean Leon tenia menjant al seu local un dia Brando i Lauren Bacall, i un altre Liz Taylor i Paul Newman, era pel fet de ser ell un fabulós relacions públiques i perquè desplegava la combinació d’encant i discreció que propiciava que James Dean li expliqués les seves penes o que Marilyn, la vigília de morir, contractés el seu servei a domicili i confiés també en ell.
La contracara de ser el restaurador favorit de les estrelles i de voler viure sempre a la cresta del glamur va ser, en el seu cas, la de descuidar la vida privada i l’amor senzill i íntim de la dona i els fills. Gironell fa especial re-