La Vanguardia (Català) - Culturas
Ntre teles tures
va preocupació/ocupació recorre ba i el seu entorn se situen en un qual és testimoni privilegiat el cià. Ara una exposició en dos logar setanta obres seves amb ments i complements. El ordinari Lanvin o Jacques Doucet van formar la primera generació de creadors reconeguts, superant àmpliament el que havia estat tradicional paper del o la modista. Van obrir establiments luxosos on maniquins i aviat models de veritat mostraven el repertori a una clientela acabalada. Entorn de la parisenca Rue de la Paix no van trigar a donar-se cita la majoria de tallers d’alta costura i conseqüentment botigues de teixits,barretsitotel que es movia al voltant de la creixent preocupació per l’aspecte físic. Per aquells carrers passejava Sorolla, testimoni de l’afirmació de la moda en la primera dècada del segle XX. Allà observava i de vegades comprava, quan l’èxit assolit pels seus retrats, sobretot als Estats Units, li va proporcionar l’ascens social que requeria una atenció més gran a les normes del vestir, especialment les dones de la seva família, i els mitjans per satisfer-la.
Com a retratista, el pintor valencià estava i necessitava estar en contacte amb les novetats. Aviat es va convertir en un especialista no només en estètica, sinó en teixits, formes i colors, tot això recollit als seus quaderns, notes i cartes. De la Gran Bretanya arribaven al seu torn tendències com l’higienisme, quepostulavalesbondatsdelcontacte amb la natura o els passejos a l’aire lliure, i no trigarien a popularitzar-se els estiuejos al camp o, millor encara, a la vora del mar. La societat es traslladava a Biarritz o Sant Sebastià i tot això requeria guarda-robes amplis i apropiats, amb teixits més frescos i colors clars per afrontar les calors. Les dames elegants havien de canviar de roba diverses vegades al dia, per estar a to amb les diferents activitats i amb l’horari: vestits de dia, de matí, vestits de nit, abrics i capes, per lluir a les curses de cavalls, els berenars, les regates o els