La Vanguardia (Català) - Culturas
Fòrum i àgora
Com que aquest any tampoc no he aconseguit colar-me al Fòrum de Davos, aprofito per colar-me al Fòrum Edita, amb l’avantatge que en lloc de ser el gener gèlid de Suïssa, és el juliol lluminós de Barcelona. Allà, entre l’Ajuntament de Barcelona de l’obertura i les sessions professionals de la Pompeu Fabra, he vist (i sentit) coses que vosaltres no creuríeu: no vaig veure cremar naus en flames més enllà d’Orió, però vaig veure entrar gairebé en ignició
director executiu de Penguin Random House i segurament el mandatari editorial amb més poder del món (té sota el seu comandament 10.000 empleats i la publicació de més de 15.000 llibres a l’any): ni els almogàvers en les seves expedicions retratats per
a les parets d’aquell Saló de Cròniques van suar tant com Markus Dohle. Algú comentava que, com el govern municipal està per la sostenibilitat, tenien l’aire condicionat al mínim. Dohle va ser especialment ardorós en augurar un creixement molt important del format àudio-llibre. Va reiterar que no són una macroeditorial governada des de Nova York sinó 300 editorials disseminades per tot el món sota un paraigua, “una comunitat de cases de creació”, i va insistir en el seu tarannà descentralitzador: “No existeix l’edició global. L’edició és un acte local”. En aquests tres intensos dies vaig veure editors independents com
de Nórdica, d’Arcàdia i de L’Altra Editorial parlar de màrqueting i romanticisme. Broggi va advertir: “A la llista de les coses importants per tirar endavant, el romanticisme és en la posició 15. La passió sí que és a dalt de tot. Per a les editorials independents, la passió és el nostre màrqueting”. I Montse Ingla va recordar: “Som artesans, fem tot el procés amb les mans”.
Vaig veure proposar a l’efervescent –bibliotecària d’ulls blaus i pota negra– que les biblioteques siguin més de la gent i del carrer, que incorporin petits bars o cafeteries a les seves instal·lacions. Parlant sobre la legislació de drets d’autor tombada a Brussel·les, vaig veure el president de la Federació de Gremis d’Editors d’Espanya, lamentar amb tristesa que “els guerrillers d’internet s’hagin posat de part de les grans empreses tecnològiques, les empreses més capitalistes que existeixen”.
Vaig veure de la +Bernat explicar que, sent joveneta, va baixar a la llibreria del barri a comprar un llibre i es va endur la llibreria sencera. L’amo la traspassava i es va embarcar com a llibretera aprenent sobre la marxa en un local petit del carrer Buenos Aires, al costat d’un sex shop. Negocis no tan diferents, si un ho pensa: tots dos venen eines per a la seducció. Amb el pas dels anys va voler fer realitat el somni d’una llibreria amb presentacions i activitats, però no hi tenia prou espai. Llavors, el sex shop del costat va tancar i el va poder annexar. Vaig veure Montse Serrano assenyalar riallera que, en un cas únic en la història de la humanitat, “per una vegada el negoci de la literatura va ser més rendible que el del sexe”.
Vaig veure experts com recordar que “el difícil no és editar un llibre sinó vendre’l”, aquell editor amb aire de savi despistat que és afirmar que “quan de vegades un no pensa, és quan més encerta”, o el president del Centre Nacional del Llibre de França,
assenyalar que “la potència d’Amazon és destructora perquè no paga els impostos als llocs on destrueix els valors”. Vaig veure guru de la innovació que és convidat com a professor a Harvard sense abandonar el seu aire de veí del quart segona, dir als editors: “Nosaltres vam voler arribar fins al límit en l’experiència gastronòmica. Vosaltres busqueu el límit en l’experiència de llegir un llibre?”. L’any que ve, més.
Markus Dohle, Moreno Luigi Spagnol Monadé, Montse Ingla Montse Serrano Rüdiger Wischenbart Sert Eugenia Broggi Carme Fenoll Josep Maria Daniel Fernández,
ANTONIO ITURBE
Diego Vincent Ferran Adrià,