Del Grec al Jazz, homenatge d’un festival a l’altre

“El deure d’un artista –diuen que va dir Nina Simone– és reflectir l’època en què viu”. Aquesta frase és la inspiració darrere de R+R=NOW, el sextet liderat per l’interessant teclista Robert Glasper que tocarà el 24 de juliol a la sala Barts, com a part de l’homenatge del Grec a les cinquanta edicions del Festival Internacional de Jazz de Barcelona, un homenatge que es clausura el dimecres 25 amb el concert de Cécile McLorin Salvant, amb seu quartet habitual, a la mateixa sala.

Segons Glasper, R+R són les inicials de reflectir i respondre (o reaccionar) i en la seva reflexió sobre els temps que corren, pletòrica en sons sintetitzats i urbans, estarà acompanyat de Terrace Martin, que toca sintetitzadors i deforma la veu amb un vocòder; del gran trompetista Christian Scott, un dels noms més importants del jazz actual; de Taylor McFerrin, fill de Bobby, dj, teclista i beatboxer; del baixista Derrick Hodge i del bateria Justin Tyson.

Pat Metheny va ser l’altre gran nom d’aquesta unió entre el Grec i el Voll-Damm Festival, que, aquest any, amb afany de celebració, no es limita a la seva habitual cita de tardor.

Inaugurat el novembre del 1966 amb un concert de Dave Brubeck al Palau de la Música, i amb una sorprenent llista d’actuacions en la qual convivien Sonny Rollins, Max Roach i Stan Getz, el festival de Barcelona no és el més antic d’Espanya per un pèl. Dos mesos abans, a la plaça de la Trinidad de Sant Sebastià, s’havia inaugurat el Jazzaldia, encara que amb un cartell molt més modest. Des d’aleshores (i a excepció dels anys 1977 i 1978) han passat pel festival barceloní els principals artistes d’aquesta música, com Duke Ellington, Miles Davis, Keith Jarrett, Charlie Mingus, Oscar Peterson, Count Basie i també la mateixa Nina Simone, que va tocar el 1983 al Palau de la Música.

En més d’un sentit, la història del jazz, que no és d’enlloc i que és, per tant, de tothom, la música que més s’assembla a la llibertat (i de la qual més solen sospitar dictadors i totalitarismes), es va entrellaçar amb la història convulsa del país als escenaris d’aquest festival i, com vol el col·lectiu de Glasper, continua sent, amb les seves marxes i contramarxes, un reflex i una resposta als nostres temps. Per això, tant la modernitat retro de R+R=NOW com la història feta present de McLorin Salvant representen un digne final per a aquest homenatge d’un festival a l’altre.