Aigües de cinema per al cos

(Pretty Woman, Garry Marshall, L’escenificació del bany quotidià 1990; Cocodril Dundee, Peter ha estat sempre una constant en el Fairman, 1986), o com a moment cinema, l’útil il·lustració d’una de repòs en una vida pausa en l’aventura dels personatges. enfeinada o problemàtica (El gran La imatge del pistoler del Lebowski, Joel Coen, 1998; La taronja salvatge Oest ficat en un petit recipient mecànica, Stanley Kubrick, atapeït d’aigua no gaire 1971; Big Fish, Tim Burton, 2002), neta és una icona del gènere, i la o com a lloc de refugi en plena crisi dutxa com a escenari d’equívocs íntima (Barry Lyndon, Stanley no és menys recurrent. Kubrick, 1975; Esplendor a l’herba, Però a mesura que amb el curs Elia Kazan, 1961; L’escala, Stanley

Amb l’esvaïment de la censura, la icona de la banyera s’ha associat a la idea de relax, de refugi,

com a repòs del guerrer o font d’erotisme del temps i l’esvaïment de la censura s’ha anat ampliant el límit del visible, l’accés a la intimitat dels personatges s’ha fet cada vegada més gran i ha donat origen a usos narratius de la il·lustració de la higiene domèstica molt variats.

Element sovint associat a la idea de relax, la banyera ha estat presentada amb freqüència com a font de plaer i com a paradís inesperat Donen, 1969; Jenkins, 2016).

Des d’un prisma més reflexiu, sol ser un espai idoni per a l’escriptura (Trumbo, Jay Roach, 2015), per a la lectura (El lector, Stephen Daldry, 2008; Hearts of the West, Howard Zieff, 1975), per a la reflexió detectivesca (La vida privada de Sherlock Holmes, Billy Wilder, 1970), o fins i tot per a un Moonlight, Barry