L’adeu de Shepard

El mateix any que va morir a Kentucky (2017) víctima de la devastadora esclerosi lateral amiotròfica (ELA), Sam Shepard (Ford Sheridan, Illinois, 1942) va treure un llibre amb el títol significatiu –diria que explícit– de Yo por dentro amb un formidable pròleg de la rockera i poeta Patti Smith, vella amiga de Shepard. L’aperitiu amb anunci del menú que el segueix és d’allò més apetitós, sobretot si, com en el meu cas, s’és un antic admirador del Shepard autor teatral (París, Texas) distingit amb un Pulitzer, per la seva carrera com a actor, per uns quants relats a parer meu irreprotxables –per posar dos exemples : El hombre que curaba a los caballos i El gran sueño del paraíso, títol del volum traduït per Anagrama el 2004 que conté el món d’interessos i l’intens laconisme expressiu de Shepard–, per la seva qualitat de músic de rock i jazz i virtuós de la bateria, camarada d’aventures de Bob Dylan en aquella ja llunyana tardor del 1975, quan tots dos duien per les carreteres secundàries de Nova Anglaterra el mític espectacle Rolling Thunder Revue i inspiraven un llibre heterodox, avui mític: Rolling Thunder Logbook, butxaca.

Finalment Sam Shepard va emmalaltir seriosament i amb la col.laboració dels seus tres fills va prendre nota de les diferents fases de la seva deterioració física fins que la criminal malaltia el va paralitzar del tot per acabar amb la seva vida. De manera que va morir i el desembre del mateix any 2017 es va presentar a Nova York el seu llibre pòstum, El espía del yo, un petit volum de 82 pàgines que recull “en primera persona” i en temps real el calvari de l’individu que amb les últimes energies físiques i restes de lucidesa prova de descriure el progressiu enfonsament en el noser. No he aconseguit un exemplar del llibre i de debò que ho lamento, malgrat la seva previsible duresa. Tard o d’hora el llegiré, si és possible traduït, pensant en els seus efectes pedagògics.

Em pregunto per què des de fa tant temps em sento atret gairebé indiscriminadament per les diverses activitats de Sam Shepard, un home d’avui, un artista en l’àmplia accepció de la paraula, oriünd d’un territori geogràfic i cultural fronterer, situat en els antípodes del meu. Què és el que m’enlluerna –o fascina– del fill d’un pare excom- ara reeditat en