La Vanguardia (Català) - Culturas
Sense lectors joves, no hi ha futur
M’arriba al correu electrònic un missatge de editora de Destino que ha estat presidenta del Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil (Clijcat): “Després de molts anys (potser fins i tot massa) al món de la literatura infantil i juvenil, estic a punt de prejubilar-me. Confesso que he tingut la immensa sort de poder dedicar-me, primer en l’ensenyament i després amb més de vint anys en l’edició, a un triangle prodigiós: llibres, lectura i joves. No tinc paraules que resumeixin tanta satisfacció”.
Cal escoltar els que han recorregut molt, així que me’n vaig fins a la seu de Planeta. En una de les sales impersonals d’aquell edifici poc acollidor, em fa sentir com a casa. M’explica que li agradava ser professora però en la seva vocació de filòloga va veure un camí nou a recórrer en l’edició i, encoratjada per l’escriptora va arribar a l’editorial Empúries, on hi va estar dotze anys. Després, va passar a Destino, on ha estat editora de fenòmens com Les cròniques de Nàrnia o Geronimo Stilton, encara que ella sempre s’ha mogut discretament darrere del teló. Li dic que Stilton va ser trobar Eldorado, quin olfacte! Somriu: “No crec en l’olfacte de l’editor, crec en la feina!”.
En la seva etapa de presidenta del Clijcat, entre el 2004 i el 2010, es va posar en marxa a Barcelona el festival Món Llibre, ara plenament consolidat: “Va arrencar de la voluntat de l’Ajuntament de recolzar la literatura infantil i juvenil en el context de Sant Jordi, però nosaltres teníem clar que no es podien barrejar les dues coses. Sant Jordi és una gran festa del llibre, però en la qual la venda és un factor fonamental. Vam plantejar un Món Llibre per donar visibilitat a la literatura infantil i juvenil, en la qual al principi no hi havia venda de llibres. Com que he estat profe abans que editora, la part de formar lectors sempre m’ha resultat més important que la de vendre”.
Però una editorial no és una empresa?: “Esclar que cal vendre llibres, però no podem perdre de vista la importància de formar lectors perquè sense lectors joves ens quedem sense futur. Al món editorial actual volem anar tots massa ràpid cap al benefici a curt termini i la lectura té un altre recorregut. Mal va qui no pensa per l’endemà”.
Li pregunto pel paper de l’escola... “No soc una entusiasta de deixar la lectura a l’àmbit escolar perquè la seva prioritat és una altra, la de donar continguts formatius. L’àmbit ideal per transmetre l’interès per la lectura és el familiar, igual que transmets als teus fills el gust per determinats menjars o determinades històries”.
I l’Administració? “El paper de l’Administració últimament és gairebé nul. El Saló del Llibre Infantil i Juvenil de Catalunya se celebra a Mollerussa, i no a Barcelona o a una altra capital, perquè allà es recolza. On no arriba l’Administració arriba l’entusiasme per fer coses. El Clijcat va redactar un manifest en suport del llibre infantil i juvenil i tots els editors el van secundar. Però també això s’està perdent. L’edició infantil/juvenil està agafant els vicis de l’edició d’adults”.
I en tots aquests anys no has tingut mai ganes de tornar a la teva plaça de professora? “Moments de descoratjament no he tingut. M’ho he passat molt bé, encara que a Planeta no et posen reptes fàcils. Hi va haver un moment en què es va voler entrar en el circuit escolar i es va arribar a un acord amb Oxford. Van ser uns anys de treballar de valent per posar en marxa edicions en castellà, català, valencià i gallec... però no va arribar a reeixir. La relació amb Oxford va resultar un matrimoni malavingut”.
I ara què? “Ara me’n vaig de vacances, amb l’única diferència que al setembre no tornaré. Quan m’avorreixi ja veuré. Vull experimentar-ho!”.
Gemma Lienas, Marta Vilagut,
ANTONIO ITURBE