La Vanguardia (Català) - Culturas
El nou quocient intel·lectual
Gregorio Luri (Azagra, 1955), premi Juan Gil Albert d’assaig, és un pedagog vocacional que ha treballat en tots els nivells de l’ensenyament des de la primària a la superior. Autor de llibres d’història i pedagogia, és també un conferenciant sol·licitat. En aquest llibre recull al·locucions seves a públics variats, sempre en favor d’assolir l’ideal de l’educació. Per a Luri ser educat és saber moure’s pel món sense vergonya ni temor i generar capacitat d’autocontrol. Està clar, doncs, que no es tracta d’evitar quedar antiquat sinó d’encertar en la tasca. Per tant, cal una perspectiva àmplia més enllà de l’immediat.
Les vies d’adquisició de coneixement són molt complexes, però Luri entén que la relació cara a cara és la pròpiament educativa. I que no eduquem amb les tecnologies didàctiques, sinó amb el nostre exemple, per impregnació.
A propòsit de Louis Germain –el mestre de la vella escola republicana francesa a qui, durant la recepció del premi Nobel de Literatura, Albert Camus va agrair la seva tasca amb ell–, Gregorio Luri homenatja la traça dels docents que encarnaven la missió d’acompanyar els seus alumnes en el trànsit de la condició de fill a la de ciutadà. Als nens els donem de tot, menys un món adult de debò. El programa de Luri és clar: “Els confesso que, com a pedagog, el domini del silenci, de l’atenció i de la gana per part dels nostres joves s’ha tornat la meva obsessió”. En especial, entén que el principal repte pedagògic és educar l’atenció, el domini de la qual és potser el nou quocient intel·lectual.
Per deslliurar-se de la ignorància (“la més greu i horrible de totes les servituds”, segons Luis Vives) cal entendre el que es llegeix i tenir un vocabulari ampli. Tampoc no s’ha de confondre l’igualitarisme cultural amb un populisme antielitista. I, per descomptat, cal superar la mandra, que per a Antonio Escohotado és “el vici més incapacitant. Qui pensi que pot ser mandrós sense ser a més malvat està en un error”.