Tot sobre Saint Laurent

Cap a finals dels setanta, la crisi econòmica va malmetre la percepció d’un progrés sostingut, la societat es va tornar més materialista i pragmàtica i l’individualisme va emergir com el nou valor en alça. Però als setanta, aquella època frontissa, encara hi ha espai per a l’ideal, el somni i la rialla. És una dècada de gran creativitat al terreny artístic i cultural, d’experimentació, i la moda, d’acord amb la nova societat de l’espectacle, està a punt de convertirse en el terreny per antonomàsia en el qual s’expressa l’esdevenir de la cultura. En aquells anys, un dissenyador emergeix com el rei indiscutible: Yves Saint Laurent. És ell qui subverteix els codis: a partir d’aquell moment, és el carrer el que marca tendència i la joventut esdevé el nou valor absolut però, per damunt de tot, ell vesteix el nou rol de la dona en la societat.

De tot això dona compte l’excel·lent assaig Saint Laurent. Chico malo, de l’autora francesa MarieDominique Lelièvre, que acaba de publicar amb gran cura Superflua, un nou segell editorial, que té previst especialitzar-se en aquest àmbit que informa com pocs de les últimes transformacions culturals. Lluny del panegíric o de la biografia a l’ús, el llibre de Lelièvre, en la millor tradició de la narració periodística, s’assembla a una novel·la coral, en què els personatges tenen els noms propis de tots aquells que van freqüentar o van conèixer el modista, de la seva parella i partenaire, el molt ambiciós Pierre Bergé, a Andy Warhol, passant per Victoire, Catherine Deneuve o Loulou de la Falaise. Cadascun d’ells aporta un nou matís o faceta del personatge: algú que, com altres figures tan pròpies de la nostra contemporaneïtat (penso en Michael Jackson), provoca fascinació i estupor alhora: dotat d’una gran força creativa i una profunda ferida o simple incapacitat per a viure.

La família, la gauche caviar, els atelier de costura, el sexe, la solitud i l’angoixa, els diners... Una lectura amena i una aproximació excel·lent a la societat de l’últim terç del segle XX a través d’un personatge icònic i alguns dels seus happy few.