Els camins que porten a Mozart

El director d’escena Oriol Broggi, igual com Tamino –el protagonista de La flauta màgica–, ha emprès un viatge que espera que el condueixi a nous territoris de coneixement. Si Tamino aspira a assolir el regne de Sarastro i el cor de Pamina, Broggi busca un camí que l’ajudi a endinsarse amb èxit en el món de l’òpera i a conquerir el cor del públic que, el 6 i 7 d’agost, vagi al Festival de Peralada, millors armes en aquesta nova aventura, a la qual arriba després d’haverse coronat, amb la seva companyia La Perla 29, com un dels grans del teatre català: aquest any ja ha estrenat Èdip, amb Julio Manrique, al Romea, i ha inauguratelFestivalGrecamb El poema de Guilgamesh, rei d’Uruk; i encara

La bona persona de Sezuan, a més és preciosa?”, afegeix Broggi per justificar l’ànim amb què s’enfronta a una aventura que reconeix que l’apassiona: “L’òpera aconsegueix una emoció que el teatre no aconsegueix. L’òpera provoca més el plor de l’espectador que el teatre, aconsegueix que se li posi pell de gallina”, admet el director, que es recorda espectador de La flauta des de petit i que continua veient-hi, encara que hi hagi descobert moltes més capes de significats, un conte: però no un de fades, sinó una història que es pot explicar, i que atrapa qui l’escolta gairebé sense necessitat d’ornaments.

I és que, encara que Broggi no vulgui oferir una nova mirada sobre La flauta, sí que variarà l’enfocament sobre alguns dels elements que conformen aquest viatge iniciàtic que Tamino

La història, “que s’explica bàsicament amb la música”, compta amb Josep Pons i l’Orquestra del Liceu