Elisabeth Mulder, cosmopolita

Són anys de rescats i restitucions, de treure de l’oblit autores menystingudes. Algunes van ser en el seu temps molt aplaudides, com Maria Teresa Vernet en la República –un oasi per al talent femení–, Elisabeth Mulder en la postguerra, o Carmen Kurtz en les últimes dècades del franquisme. Per arribar a aquest procés d’exhumació col·lectiva, aquestes escriptores han hagut d’esperar que estiréssim el fil de les periodistes –Irene Polo o María Luz Morales (de qui jo mateixa vaig publicar una primera aproximació a Libros de Vanguardia). I si en dates recents Julià Guillamon va treure a la superfície la figura de Rosa Maria Arquimbau, ara ens arriba una peça valuosa que faltava: Elisabeth Mulder Pierluisi (Barcelona, 1904-1987).

Mulder és un cas emblemàtic d’escriptora injustament obliterada. I ho és per diverses raons que la singularitzen: la seva procedència social, el seu cosmopolitisme, un esperit altament independent i la seva llibertat creadora. De família aristocràtica, és filla de mare porto-riquenya i pare holandès (marquès de Tedema Toelosdorp). Va passar part de la infantesa a Puerto Rico, va ser educada amb preceptors privats i va estudiar música amb Enric Granados. La família la va casar amb un ric home de negocis trenta anys més gran, del qual va enviudar quan era encara molt jove.

Va començar conreant la poesia però va acabar decantant-se per la narrativa, en què destaca la seva voluntat d’internacionalització dels escenaris, per això la presència a les seves obres de Barcelona és molt residual. Com a poeta es va estrenar molt d’hora i, ja que en aquells temps la identitat real dels signants podia romandre oculta (cosa avui impensable per culpa de la dictadura del màrqueting), hi va haver qui va pensar que darrere de la seva obra gens florida havia d’haver-hi necessàriament un home. Ho explica en les seves memòries encara inèdites Ana María Martínez Sagi, que, volent revelar el misteri, es va atrevir un dia a anar a visitarla al seu elegant domicili de la Bonanova, on la va sorprendre sobretot la nombrosíssima biblioteca, inusual també pel seu caràcter internacional, ja que Mulder dominava diversos idiomes.

L’autora va resultar una jove en la vintena, de penetrants ulls verds, molt bonica, i la trobada entre totes dues va ser molt fructífera. A Las esquinas del aire, on Juan Manuel de Prada redimia l’oblidada poeta esportista, ja s’esmentava que Sagi va quedar enamorada de l’aristocràtica autora. Les convencions socials van poder amb la seva relació, però això no va evitar que Mulder visqués el seu