La Vanguardia (Català) - Culturas
Idees fresques i personals
Catedràtic de Sociologia de la UB, Salvador Giner (Barcelona, 1934), autor d’una amplíssima bibliografia, va dirigir l’Institut d’Estudis Socials Avançats del CSIC i va presidir l’Institut d’Estudis Catalans. Acaba de publicar un llibre peculiar: un glossari amb unes 400 entrades, “dedicat a lectors intrèpids per un improvisat lexicògraf” i obert a propostes de millores. Giner ha volgut unir en una visió rectora una pluralitat d’idees atresorades, i compilades alfabèticament.
A la contraportada s’esmenten conceptes i vocables com: apocalipsi, ficció, paradigma, genocidi, desigualtat, confimerança, elit, cat, pessimisme o raó. A l’atzar, jo destacaria aquestes altres referències: agnatofília o amor a la ignorància; activisme (on diu que “la militància exacerbada i escomporta verada fanatisme, monomania, mal segur, i fins i tot la solidària o caritativa, si es transforma en bonisme”), o dona (“ésser humà de gènere femení, d’intel·ligència emocional i moral superior a la masculina, i igual en la intel·lectual i estètica”). Com ha escrit George Steiner, un lloc comú és una idea cansada. Així discrepo de Giner que La rebelión de las masas sigui un llibre “ple de menyspreu per la gent corrent”. Entre les suculentes citacions que fa d’Antonio Machado trio aquesta: “Aprende a dudar y acabarás dudando”. Amarat de sabers i de bon humor, aquest llibre conclou amb una pallissa (“la que clavarà el lector al pobre lexicògraf quan hagi acabat de llegir aquests somiejos vans”). Subratlla que no hi ha forracisme mes suaus de i que la xeuna nofòbia és de les exmés pressions mesdel quines prejudici. L’amor a la humanitat no existeix, “encara que sí la crucial virtut de la benevolència”. I afirma que Espanya és un “país notablement poc racista, però només per comparació”. Denuncia l’alienació mental col·lectiva i la trampa de les pseudociències. Proclama que el patiment produït pel terror “manca de tota justificació moral” i que raó i terrorisme són incompatibles. En bona mesura, diu, el nacionalisme és una relifins gió, i i tot el més civilitzat tena deix ser incompatible amb el cosmopolitisme i l’universalisme, “per molt minvat que sigui el seu particularisme ètnic, lingüístic, cultural i jurídic”.