La Vanguardia (Català) - Culturas
Escriptors al poder
Els escriptors no han tingut gaire èxit en la política. en les eleccions generals peruanes del 1990 no va poder ni tan sols derrotar un candidat tan atrotinat com malgrat ser un dels filòsofs i escriptors més populars, es va presentar a senador per UPyD i va obtenir poc més de cent mil vots. El poeta es va clavar una patacada monumental en la seva candidatura a la Comunitat de Madrid el 2015 amb Esquerra Unida.
Es publica ara el llibre Churchill y Orwell escrit per l’expert en història militar sí que va ser un polític influent i va guanyar –sorprenentment– el premi Nobel de Literatura el 1953, però no era un escriptor polític sinó un polític que escrivia. Churchill, vell murri, afirmava: “La història serà benèvola amb mi perquè l’escriuré jo”. I així va ser. De fet, el Nobel l’hi van donar sobretot per les seves voluminoses històries de la Primera i la Segona Guerra Mundial, on escrivia la història amb ell mateix com a protagonista. Actualment, tenim a la trinxera política escriptors com
diputada al Congrés per Ciutadans; diputada al Parlament, o regidor a l’Ajuntament de Barcelona, tots dos per ERC. Em pregunto com aquests addictes a la solitud del seu teclat sobreviuen en la picabaralla de la política. I justament em trobo
durant dos anys diputada al Parlament per Catalunya Sí que es Pot, passant per davant de l’antiga seu de Convergència al carrer Còrsega, actualment un edifici de pisos de luxe amb piscina, porta amb porta amb el sex-shop Sexy Land. Però ella passa de llarg de l’un i de l’altre, camí de casa seva en un apartat carrer que puja fins a Gràcia. L’acompanyo en el trajecte i m’explica que quan li van oferir anar en les llistes al Parlament va estar a punt de rebutjar-ho perquè estava embrancada en la redacció d’una novel·la important, El fil invisible... “Però ens queixem que no hi ha dones en la vida pública, o sigui que no podia dir que no”.
M’explica que en aquests dos anys i mig la novel·la es va encallar. Faig cara d’incrèdul: si veus per la tele l’hemicicle i és buit! Em diu que hi ha gent que no fa brot, però d’altres treballen moltíssim: “Al ser un grup petit, havíem d’atendre moltes comissions, i jo, que soc molt mirada, me les preparava cada una a consciència per no ficar la pota”. Es va dedicar de manera especial a assumptes relacionats amb “malalts mentals, abusos sexuals i nens desemparats, els que l’Administració desempara de les seves famílies i ingressa en centres. Si hi hagués més ajuts a aquelles famílies no caldria en gaires casos treure’ls de casa seva”.
Va córrer la veu que la diputada escoltava la gent: “Em tocaven les nou de la nit al Parlament rebent visites”. Encara que el que va portar pitjor no va ser deixar d’escriure (encara que algun relat i un llibre d’autoajuda van caure) sinó deixar de llegir: “Llavors és quan vaig començar a sentir-me desgraciada”. Somriu al recordar que “totes les meves mocions feien referència a llibres. Vaig portar Farenheit 451 al Parlament. Vaig tornar a llegir-lo i em vaig quedar parada; és un llibre dels anys cinquanta que ens està parlant del que està passant ara: supressió de la filosofia i literatura a les escoles, diaris i revistes al marge, la gent seguint obedientment les pantalles...”. arriba al portal de casa i abans d’acomiadar-nos em dona una cosa quadrada. És un llibre: El fil invisible acabat de publicar per Edicions 62 en català i per Destino en castellà. El fil ha acabat per cosir-se. El final de la política ha estat el retorn de la literatura.
Alberto Fujimori. Fernando Savater, Thomas Ricks. Churchill de la Cruz, Lienas, Alfred Bosch, Lienas Lienas Vargas Llosa Luis García Montero Jenn Díaz, Marta Rivera
ANTONIO ITURBE
Gemma