La Vanguardia (Català) - Culturas
Contracultural i feminista
La imparable recuperació d’artistes dones passa també per explorar facetes de la seva feina abans desconegudes. Aquest és l’objectiu de la galeria alemanya Kow que, en l’obertura de la seva seu a Madrid, insistint en l’estratègia que desenvolupa des del 2011, presenta la primera exposició monogràfica a Espanya de la ja mítica pionera del cinema queer Barbara Hammer (Hollywood, 1939) com a artista visual. En l’abordatge de la seva etapa inicial, 1968-1971, entre la vintena de treballs es mostren obres en paper de variades tècniques i fotografies al costat dels primers curts gravats en Super8. Un ventall de mitjans d’expressió units pel seu impactant caràcter experimental.
La Hammer que descobrim en aquesta exposició reflecteix bé el context californià, contracultural, ecologista i feminista. La lectura, però, no és lineal i merament il·lustrativa, ni ingènua. L’artista, que ja abans s’havia format en psicologia i literatura anglesa, en aquests anys reflecteix tota mena d’influències, des del surrealisme artaudià a les llavors recents propostes conceptuals, evidents en alguns dels seus dibuixos i collages; en els quals, en tot cas, predominen variades temptatives entorn del color, en acrílics, tintes i aerografia. També en fotografia trobem un ampli repertori d’experimentacions, amb solaritzacions i dobles exposicions, contigües o sobreposades, en la sèrie de retrats de Tee Corinne que, com la mateixa Hammer, posteriorment serà encimbellada com a referent de la fotografia lesbiana.
Experimentacions que conflueixen en els seus films en Super8, on Hammer desborda qualsevol norma en la recerca d’un nou llenguatge. Els curts mostrats en aquesta exposició no contenen encara una temàtica lesbiana, que arribarà després del seu divorci, però sí que reflecteixen la llibertat sexual de l’estil de vida On the road al costat de preocupacions ecologistes i ressonàncies còsmiques. El seu interès se centra en les ruptures formals, manipulacions de la imatge i esclats de llum, que posteriorment li serviran per crear una nova narrativa, sobre la visibilització d’unes relacions eròtiques i sexuals abans no mostrades, que caracteritzarà el seu cinema experimental fins a la dècada dels anys noranta, quan comença a girar cap al cinema documental, com en el molt conegut Lover Other: The Story of Claude Cahun and Marcel Moore (2006). Hammer ha realitzat també performances i instal·lacions.
Després d’una llarga trajectòria, al principi en cicles de cinema underground, des dels anys noranta premiada en festivals principals, i en l’última dècada amb retrospectives i amb les seves obres a les col·leccions dels més importants museus, aquesta tornada als seus primers anys desprèn la impressió d’atrapar el nucli original en la creativitat d’aquesta compromesa artista.