Goethe i la vida domèstica

Les botigues de records de les cases museu d’artistes serveixen com a resum del que els qui van comissariar allò que s’exposa volen que retinguem en la nostra memòria. A la botiga de la casa de Goethe a Frankfurt podem adquirir des d’un click de Playmobil que representa a un diminut Goethe ploma en mà escrivint el seu Faust, fins al cercle cromàtic que l’autor va desenvolupar per explicar la teoria dels colors –recollida al llibre d’igual títol publicat el 1810– en format targeta postal. Altres idees a la venda que ens porten directament a l’època de l’escriptor més universal en llengua alemanya són els dibuixos del seu perfil, siluetejat en color negre. Aquest tipus de dibuixos eren pràctica habitual durant el segle XVIII, per això alguns decoren algunes parets de l’habitatge, una casa de tres pisos, àmplia però sense massa luxes, situada en el número 23 del carrer Grosser Hirschgraben: en ella va néixer Goethe el 1749. Va ser allà mateix on va rebre la seva educació, a càrrec de diversos professors i del seu propi pare, fins al 1765, data en què va començar a estudiar dret a Leipzig. Després de graduar-se va tornar a aquesta casa per un temps, i aquí va escriure la seva primera obra dramàtica, Götz von Berlichingen, i la seva cèlebre novel·la curta Les desventures del jove Werther, inspirada en les seves experiències amoroses amb la jove Lotte Buff durant els seus mesos com a passant d’advocacia en la petita població de Wetzlar. També va ser entre aquestes gruixudes parets on va esbossar una versió primerenca del Faust, avui coneguda com l’Urfaust.

És el moment d’entrar a la casa, situada al costat del que a la tardor del 2019 serà el Museu Romàntic Alemany (Deutsches Romantik Museum), encara en obres. El primer que veiem després de recórrer un passadís és un petit pati on es troben els banys, una font de pedra i un pou d’aigua accionat per una bomba. El pou no és particularment bonic, però tot just veure’l comencem a viatjar cap enrere en el temps.

Viatge al segle XVIII

Hem accedit a la planta baixa per la porta posterior i ens trobem al vestíbul, on ens rep un gran armari de fusta fosca amb alguna picada d’ullet al barroc. La trapa que veiem semiamagada a l’esquerra ens conduiria al celler i al rebost, en el cas que ens permetessin aventurar-nos a visitar-los. La (Caracas, 1971) és fotògrafa. Especialitzada en retrats literaris, fa més d’una dècada que fotografia escriptors tant a Amèrica com Europa, treball que ha recopilat en diversos llibres