La Vanguardia (Català) - Diners
La sequera afecta la factura de la llum, l’agricultura i les asseguradores
La falta de pluges encareix la llum, afecta la producció agrària i perjudica les companyies d’assegurances
Lorena Farràs Pérez La falta de pluges està passant una cara factura a l’economia. La primera conseqüència, i la que més directament ens afecta la butxaca, és l’increment en el preu de l’electricitat. El rebut de la llum s’ha disparat un 12% des de començaments d’any “per la gran caiguda de la generació hidroelèctrica a causa de les baixes reserves als pantans”, explica David Villa, de l’Institut Català d’Energia. Aquest encariment afecta tant el consum domèstic com l’empresarial i redueix la competitivitat de les empreses. També les companyies energètiques, com Gas Natural Fenosa, es veuen afectades. La multinacional atribueix part de la caiguda del 14,7% del seu benefici acumulat en els nou primers mesos de l’any “al descens del 72,4% en la generació hidràulica”.
La pujada del preu de la llum, que aquest hivern podria assolir nivells rècord, no és l’única conseqüència negativa per a l’economia derivada de l’escassetat de pluges. El camp és un altre gran perjudicat per les escasses precipitacions. La sequera encareix fins a un 30% els costos agraris i ramaders, segons estimacions de l’Associació Agrària de Joves Agricultors (Asaja). Les despeses més grans es deuen principalment a la pèrdua de producció agrària i a la necessitat de traslladar aigua en camions cisterna, en el cas dels ramaders.
La falta de pluges també afecta els comptes de resultats de les companyies d’assegurances. A aquestes firmes, els fenòmens meteorològics extrems conseqüència del canvi climàtic els suposen un veritable maldecap. Un problema que serà una constant en el futur.
Les sequeres són un fenomen característic del clima mediterrani, però la que estem vivint ara pot ser que “hagi arribat per quedar-se”, adverteix José Luis Gallego en un article a La Vanguar
dia digital. Gallego basa la seva afirmació en els resultats del projecte d’investigació JRC Peseta II, finançat per la Comissió Europea, que el 2014 va concloure que els episodis de sequera al mediterrani serien cada vegada més recurrents i greus, fins a convertir-se en permanents.
Com si això no fos poc, l’Organització Meteorològica Mundial ha presentat un informe en què alerta que el 2017 va camí de convertir-se en un dels tres anys més calorosos dels quals es té registre, similar al 2015 i només per sota del 2016. I no només això: “El període del 2013 al 2017 serà el quinquenni més càlid mai registrat”, assegura aquest estudi publicat amb motiu de la Cimera del Clima de Bonn (Alemanya) d’aquesta setmana.
Els sectors i companyies més afectats pels fenòmens meteorològics extrems, com la sequera, han d’aprendre a conviure amb aquesta nova realitat, de costos milionaris per a l’economia mundial. L’escalfament global podria reduir el PIB mundial en un 23% al llarg del segle XXI, segons una anàlisi d’economistes de la Universitat de Stanford i de la Universitat de Califòrnia, a Berkeley.
Espanya, per la seva posició càlida en la zona de la Mediterrània, es troba molt exposada al canvi climàtic. Els països més càlids, amb una temperatura mitjana anual de 13ºC, veuran com la seva producció decreix a mesura que augmenti la calor, adverteixen els economistes nord-americans en el seu informe. Més concretament, un estudi de la United Nations University alerta que “les onades de calor redueixen l’eficàcia dels treballadors, especialment en les economies menys desenvolupades i en aquells llocs de treball més exposats a la intempèrie, com l’agricultura o la mineria”.
La sequera d’aquest any podria ser tan sols la primera d’una llarga llista de factures a pagar.