Eugenia Navarro

Dones i advocades

Paritat No es tracta de compensar anys de desigualtats, sinó de tenir en compte el talent femení, que durant molt de temps ha quedat amagat

Sí, és veritat: quan comencen les seves carreres com advocats als despatxos hi ha més dones que homes (alguns estudis parlen d’un 56% de dones i un 44% d’homes). Per què?: acostumen parlar més idiomes, tenen millors notes, fan millors entrevistes, són més empàtiques... Alguna cosa passa, però, durant la seva carrera professional, perquè quan veus la composició de les sociatures de les firmes passats uns anys, el percentatge de dones és molt baix; sorprenentment baix. Les firmes que tenen sòcies directores dones? Menys d’un 2%.

És evident que no és que estiguin més mal preparades, com es demostra en el reclutament. A les dones, per una banda, els pesa la seva vida personal i, per l’altra, els penalitza aquesta elecció, tot i que després vulguin tornar a la seva carrera professional. És evident que una advocada que vulgui compatibilitzar la seva vida personal i la seva vida professional treballant menys hores no pot tenir la mateixa projecció en aquest moment vital que un home que visqui dedicat al despatx; això no seria just, però el problema és que quan la dona vol reenganxar-se a la seva carrera és massa tard: li ha passat el tren, i s’ha desaprofitat molt de talent. Els despatxos ofereixen carreres massa rígides, aptes per a un determinat tipus de talent, i, malgrat que estan intentant implantar polítiques que afavoreixin la flexibilitat, el cert és que queda molt de camí per recórrer. No estic dient que una dona hagi d’accedir a un lloc de feina per ser dona: és que la diversitat, en el moment de prendre les decisions, millora la qualitat de la decisió, enriquint les perspectives i observant altres angles. En un estudi dut a terme aHarvard (2.400 empreses) es demostrava que les organitzacions amb almenys una dona membre del comitè de direcció van obtenir millors cotitzacions de les seves accions que les que no tenien cap dona al consell.

No he cregut mai en les quotes; sempre he pensat que el més capaç ha de ser qui accedeixi al lloc de feina, però les xifres de dones en llocs directius i com a sòcies en despatxos són alarmants i assenyalen certes desigualtats en les eleccions. Està provat en diferents estudis que, amés, les dones estan més mal pagades. Què es pot fer davant d’aquesta situació? Forçar quotes determinades en benefici de tots, ja que el que passa és que, davant de dos candidats, home i dona, sempre ha resultat més fàcil l’elecció del candidat masculí. No es tracta de compensar anys de desigualtat, sinó de tenir en compte el talent femení que ha estat amagat, enriquint les perspectives i augmentant la diversitat per a la presa de millors decisions.

Anem cap amodels més flexibles; ja hi ha despatxos que no tenen ni oficines i que treballen en línia, i això, sens dubte, permetrà rescatar molt de talent femení.