Robert Tornabell

El més barat pot sortir car

OPINIÓ

Consells Els americans solen dir que els negocis es fan comprant, no venent. D’una altra manera: compra barat i ven car

Les borses donen una bona informació per als inversors. Si han invertit en fons d’inversió, la suma acumulada a l’Estat ja supera la que teníem abans que comencés la crisi, l’agost del 2007, i representa una quarta part del producte interior brut d’Espanya.

Però els fons d’inversió es componen d’accions i títols de deute, i tots dos varien més que la lluna. Les accions, perquè el seu valor depèn de les expectatives sobre el futur. Les obligacions, perquè depenen dels tipus d’interès del mercat, i varien en sentit oposat: quan aquests pugen, abaixen els preus.

Els americans acostumen a dir que els negocis es fan quan comprem, no quan venem. En altres termes: compra barat i ven car. La qüestió és encertar quan una acció és barata. Els bons diaris de Nova York, i també La Vanguardia, ofereixen bons indicadors. Al suplement Diners ( Mercats

Borses), les quatre columnes que es publiquen són molt útils. Ara ens referim a l’edició del 31 de desembre.

“Rendiment per dividends”, ens indica el distribuït en relació amb el preu. Es diu, però, que una acció és barata si té un PER baix (nombre de vegades que el preu conté els beneficis per acció). Tanmateix, no sempre és així. Abengoa tenia un PER de 0,05, però un rendiment l’any (per dividends i minusvàlues de capital) negatiu, de -94,68. L’acció no era representativa perquè la companyia es trobava en reestructuració.

La Vanguardia no prometia res, però sí informava que, l’última sessió de l’any, un banc espanyol tenia un PER de dotze euros. Potser pagaria dividends el 2018 i, amb millors expectatives, podia tenir més guanys de capital.

Què rendeix més, invertir en accions d’un banc o en un pis de tres habitacions a l’Eixample de Barcelona? Malgrat les turbulències que pateix Catalunya, ara rendiria més comprar accions d’un banc, si bé The Economist va suggerir mesos enrere que els pisos podrien valorar-se com si fos la inversa del PER d’una acció. És a dir: si un pis rendeix un quatre per cent l’any equivaldria a un PER de 25 vegades, més del doble del PER mitjà de la banca, i un PER 12,5 si l’inversor esperés guanyar un 8% cada any. En aquest cas, i per a valors més elevats, millor comprar un pis. Wall Street té nivells de PER de 30; Europa gairebé la meitat, però les farmacèutiques americanes augmenten preus dels medicaments que no són genèrics i les siderúrgiques esperen gegantines obres d’infraestructura.

El diari ofereix la cotització diària (s’actualitza cada vint minuts), i en un pròxim article presentarem algunes propostes, però, com va dir Paul Valery, el futur ja no és el que era.