Un informe menys

Lainformació és valuosa si és fiable. Per això enun mercatcoml’artístic que sovint es titlla d’opac, totes les aproximacions que intenten objectivar les seves dades són especialment benvingudes.

Lafira Tefaf de Maastricht anava publicant des del2008uninforme anual que, a càrrec de l’economista ClareMcAndrew, intentava quantificar el valor global del mercat de l’art i les seves derivacions, combinant les vendes de galeries i cases de subhasta. Unatasca ingent iúnica que s’esperava ambcandeletes pels professionals. PeròMcAndrewva fitxar faunparell d’anys per la competència, i vapassar adesenvolupar el seu conegut informeper Art Basel.

Tefaf va contractar ràpidament Rachel Pownall, professora de finances de la Universitat de Maastricht, i vaposar-se a treballar enunaltre informe queunanyméstard veuria la llum. Pownall va disparar primer i vadonarunresultat per al 2015 de 44.000 milions de dòlars. Benrebut pel sector en la mesura que aportava una segona mirada, setmanes méstard, la rigorosa imetòdicaMcAndrewva publicar el seu i va situar-lo en 63.800, cosa que va crearuncert desconcert. L’any següent, Pownall el va estimar en 45.000, mentre queMcAndrewhova fer en 56.600. Detotes maneres, la diferència continuava sent massa àmplia i sorprenentment, les tendències eren oposades, demanera que es van qüestionar definitivament la metodologia i les estimacions de Pownall per poc clares ipotencialmentpoc creïbles.El resultat és que Tefaf acaba de comunicar que prescindeix del serveis de Pownall i aquestmarçnopublicarà cap informe. Però sí que encarregarà al londinenc Anders Petterson anàlisis en profunditat d’aspectes molt concrets del mercat de l’art. És una llàstima que tornem a l’informe únic, perquè molts crèiem queambel pas dels anys els dos informes convergirien i s’avalarien l’un a l’altre. Però per sobre de tot, la informació ha de ser rigorosa i creïble si volem que aquest mercat sigui cada copméstransparent.