En mans de les grans tecnològiques

En una societat cada vegada més digital, el creixement imparable de Google, Apple, Facebook i Amazon consolida la seva hegemonia

Milers de milions de persones al món envien un watsap, segueixen els instagramers del moment i googlegen quin temps farà el cap de setmana. Sense adonarnos-en gaire, les grans empreses tecnològiques dels Estats Units s’han infiltrat en el vocabulari quotidià, com ho van fer en el seu moment els refrescos de cola o els mocadors kleenex.

En una societat cada vegada més digital, el creixement de les grans empreses tecnològiques al mercat és imparable. Google, Apple, Facebook i Amazon –conegudes amb l’acrònim de GAFA– han presentat resultats aquesta setmana i, una vegada més, han constatat que els ingressos (i els beneficis, en la majoria de casos) han tornat a créixer.

Facebook va facturar al voltant de 32.600 milions d’euros, un 47% més que el 2016, i va guanyar 12.809 milions, un 56% més. I això que la companyia que dirigeix Mark Zuckerberg va reconèixer que els seus usuaris passen menys temps a la seva plataforma. Per altra banda, Amazon, el gegant del comerç electrònic, va registrar uns beneficis de 2.400 milions (un 20% més) i va ingressar 142.229 milions d’euros (+31%) en un exercici marcat per la seva expansió a altres sectors com l’alimentació, la moda i la creació d’aparells electrònics, com els altaveus intel·ligents per a la casa Alexa.

Alphabet (Google) també va ingressar un 23% més el 2016, fins als 88.650 milions d’euros, impulsada principalment per la publicitat que capta el cercador estrella d’internet. Tot i així, va guanyar un 35% menys a causa de la multa de la Comissió Europea per abús de posició dominant i de la reforma fiscal de Donald Turmp, que l’ha obligat a augmentar la contribució a les arques públiques del país. Apple, per la seva banda, va registrar el millor primer trimestre de la seva història, amb 16.000 milions d’euros de benefici de desembre a febrer, i aixòmalgrat la reforma fiscal dels Estats Units i la creixent competència que té la marca en el sector dels mòbils.

Deixant de banda els resultats, l’índex Brand Finance va publicar aquesta setmana el seu rànquing de marques més ben va- lorades del món i resulta que per primera vegada les cinc primeres són tecnològiques. Encapçala la llista Amazon, i la segueixen Apple, Google, Samsung i Facebook. “L’era digital és ara”, sentencia l’informe d’aquesta consultora britànica. Aquest canvi, comenta, és el reflex d’una tendència àmplia i global: el sector tecnològic és més valuós que mai i ho continuarà sent els propers anys, impulsat per l’entrada al sector de companyies tecnològiques asiàtiques. Per altra banda, l’evolució a les borses els darrers anys de Google, Apple, Facebook, Amazon i Microsoft no ha parat d’enfilarse fins a copar les primeres posicions en les capitalitzacions borsàries mundials.

Genèrics en tecnologia

Així doncs, sigui en ingressos, beneficis, valor de marca, usuaris o cotització, el protagonisme de les tecnològiques al mercat és innegable. Josep Lluís Micó, catedràtic de la URL especialitzat en comunicació i tecnologia, apunta que amb una societat tan digitalitzada, “les GAFA són tan transversals, entre públic i sectors, que s’han convertit en genèrics del consum de tecnologia”. Apple

ven dispositius i té plataformes de serveis audiovisuals. Alphabet controla el cercador Google, els dispositius Android i HTC, YouTube i els correus Gmail. Facebook, per la seva banda, a més de la plataforma que té el seu propi nom, va comprar Instagram i el servei de missatges de WhatsApp, mentre que Amazon té la plataforma de comerç electrònic més rellevant dels darrers temps, marques d’alimentació i roba i aparells electrònics. Sal- vant les peculiaritats de cada negoci, què els ha dut a escampar-se com una taca d’oli arreu del món?

Expansió sense límit

Santiago Miralles, professor de sistemes de la informació a Iese, creu que la seva expansió es deu a dos motius. El primer és el tipus de client que busquen: “Mentre que les tecnològiques de fa 20 anys (IBM, Oracle, Intel) adreçaven el seu negoci a empreses, les noves firmes del sector ho fan directament a l’usuari final, cosa que els obre un ventall de públic més ampli”. I el segon és la tecnologia pròpia. “La majoria d’aquestes empreses (Google, Amazon, Facebook i les botigues d’aplicacions d’Apple i Android) articulen els serveis a través d’una plataforma digital. Més enllà, doncs, de desenvolupar un bon software, no els calen infraestructures ni fàbriques per a fer arribar el seu servei arreu del món. Els seus costos per expandir-se són baixos i, per tant, els marges de negoci són alts”.

Deixant de banda la venda de productes i aparells electrònics, el negoci aquestes plataformes digitals el fan oferint el seu servei de franc als usuaris i finançant-se a través d’anunciants mitjançant l’atractiu de poder adreçar la publicitat a l’usuari més escaient. A diferència dels mitjans tradicionals, aquestes plataformes capten massivament dades dels usuaris per conèixer els gustos i preferències dels clients. Nick Srnicek, professor de la Universitat de Londres, explica en el seu llibre Platform capitalism que amb aquest model de negoci (que se sustenta en publicitat i comissions per transaccions) aquestes plataformes només poden sobreviure com més dades tinguin, i per tant, com més usuaris atrapin. Així, el seu modus operandi serà sempre liderar el sector on operin i, un cop ho aconsegueixin, buscar-ne d’altres per entrar-hi a competir. La tecnologia els ho posa fàcil. Vet aquí el motiu pel qual en pocs anys aquestes empreses han volgut i pogut entrar en sectors tan diversos. Cap al monopoli? Els experts coincideixen a veure el creixement exponencial d’aquestes companyies com una amenaça al lliure mercat. Massimo Motta, economista i professor de la UPF especialitzat en regulació i competència, explica que els mecanismes actuals per frenar l’auge d’aquestes companyies són insuficients. “Tot i que les multes que la Comissió Europea està imposant a aquestes empreses per abús de posició dominant són rellevants, les agències de la competència són massa laxes quan autoritzen les compres que protagonitzen aquestes grans firmes a competidors”. Així, Motta alerta que, si no canvia la sensibilitat, aquestes empreses tendiran encara més al monopoli.

Davant aquest panorama, Micó veu raonable que l’usuari temi per l’ús de les seves dades, no només personalment sinó també a escala col·lectiva, perquè aquestes plataformes extreuen informació de la interacció entre usuaris i serveis de la plataforma. En aquest sentit, considera que, si bé l’anàlisi massiva de dades permet als clients tenir una millor una experiència en el servei (perquè és més personalitzat), d’altra banda la llibertat d’escollir de l’usuari es posa en risc. “Les plataformes estan regides pels anunciants, i per això tendiran a mostrar uns serveis més que uns al- tres. I si a aquesta dependència de la publicitat hi afegim l’hegemonia que ja tenen aquestes companyies als mercats, la societat no fa més que caminar cap a la uniformització del consum i el comportament”.

Els resultats que han publicat aquesta setmana Google, Apple, Facebook i Amazon no fan més que demostrar aquesta tendència al creixement i a posar de manifest, una vegada més, que la societat és a les seves mans.