Accions a preus de bombolla

Apple val quatre vegadesmésque Shell; Amazon, cinc vegadesmésque General Electric, i Facebook, el doble que Johnson and Johnson. Les comparacions són odioses, però demostrencomel poder canvia de mans. La cotització de les grans tecnològiques no ha parat d’enfilar-se els últims anys, fins a ocupar primeres posicions en el rànquing mundial de capitalització borsària. Malgrat la creixent importància d’aquestes firmes, els inversors exageren atorgant-los tant valor? Jaume Puig, director de la firma GVC Gaesco, creu que sí, que viuen en una bombolla. “Si elméshabitual és que la cotització sigui unes 16 vegades els beneficis per acció de l’any següent de la companyia, els qui volen entrar a Amazon paguen avui 176 vegades els beneficis per acció. La diferència de Google i Facebook no és tan accentuada, si bé es troba per sobre 25 vegades”. Puig apunta que el sector tecnològic és qui ha captat entrada de diners en els darrers exercicis i que això ha propiciat un fet inusual en aquestes grans tecnològiques: que l’acció es pagui per un preuméscar que el seu valor fonamental o real. És un fenomen que ocorre en casos de bombolla, quan entra diner a l’empresa sense tenir l’activitat. Puig diu que grans fons inversors, comBlackrock i Vanguard, han entrat a les tecnològiques de manera molt agressiva, per la simple inèrcia alcista dels darrers anys. “No han tingut en compte que l’activitat d’aquestes firmes ja no creix tant ni que ja no són tan disruptivescomfa 10 anys. Els grans fons inversors han creat un bucle alcista: commésinverteixen, més creix la cotització de les tecnològiques. I això, amés de no tenir sentit (el preu és fals), suposa un risc. Quan els fons decideixin retirar els diners, les cotitzacions cauran de seguida”.