La ramaderia extensiva busca fórmules sostenibles per créixer

El model intensiu és al límit del seu creixement, i el sector s’obre a noves fórmules més sostenibles

A les comarques de muntanya és habitual veure animals pasturant. Són majoritàriament vaques i ovelles, però també hi ha cabres i cavalls. Aquests animals formen part d’una activitat tradicional que els últims anys està guanyant protagonisme. Les raons d’aquest creixent interès per la ramaderia extensiva són diverses. Els animals que pasturen lliurement juguen un paper molt important en la conservació de la biodiversitat i del paisatge, contribueixen en la prevenció d’incendis i en la mitigació del canvi climàtic, i generen llocs de treball en zones de baixa ocupació, ja que ajuden a fixar les persones al territori. A més, aquest tipus de ramaderia és vista amb més bons ulls en matèria de benestar animal.

Gràcies a aquesta sensibilitat més gran han començat a germinar iniciatives i polítiques actives que reconeixen la seva singularitat, afavoreixen la conser- vació i promouen els seus efectes positius sobre l’entorn. Tot i això, no tot el bestiar pot ser criat de manera extensiva. “El bestiar aviari i el porcí és aconsellable que sigui en espais tancats per evitar problemes sanitaris”, alerta Santi Querol, responsable del sector ramader del sindicat agrari Unió de Pagesos.

També és una qüestió de territori. “La ramaderia extensiva requereix molta superfície i seria del tot impossible mantenir l’actual producció ramadera a Catalunya si tota fos extensiva”, assenyala F. Xavier Sans, professor del màster d’Agricultura Ecològica de la Universitat de Barcelona (UB).

Canvi de model agroalimentari

Segons l’opinió del professor universitari, no es tracta que totes les explotacions ramaderes siguin extensives, sinó de transformar el model agroalimentari en el seu conjunt. “Actualment la ramaderia crea molts impac- tes negatius que no estan recollits en el preu dels aliments. Aquesta situació és fruit de voler produir molta carn i diversificada i a un preu molt baix, perquè és el que demana el mercat. El model no és sostenible”, adverteix Sans. L’expert assenyala que l’arrel del problema és en l’alimentació: “Hauríem de reduir la ingesta de carn i menjar més fruita i verdura”. D’altra banda, virar cap a un model de menys producció tampoc entraria en conflicte amb l’alimentació mundial: “Una tercera part dels aliments s’acaben tirant”, afirma Sans. “Hi ha aliments més que suficients; el que hem de fer és produir millor”, conclou el professor.

El representant d’Unió de Pagesos també assenyala que “Catalunya té el territori que té i ja hi ha moltes explotacions intensives. Hem d’anar a buscar un toc diferencial, un valor afegit, amb explotacions fabricades amb fusta, per exemple”.

La ramaderia ecològica és un altre exemple de com el sector busca diferenciar-se amb una producció de més qualitat. Tot i això, aquesta orientació productiva també té els seus contres. “Es requereix més espai, l’alimentació és més cara i el creixement de l’animalmés lent, gairebé el doble. Amés, la reconversió també és costosa, ja que es requereixen noves infraestructures”, reconeix F. Xavier Sans. Com a contrapartida, l’expert afirma que s’obté una carn “més saludable, tot i que més cara”.

També és necessari tenir en compte que és unmercat a l’alça, a causa de la conscienciació més gran per part de la població sobre els aliments que ingereix. Per a les noves explotacions, creades des de zero, la ramaderia ecològica sí que és una opció molt competitiva, ja que la principal barrera d’entrada al món rural és la disponibilitat de terra, i aquest tipus de ramaderia requereix menys superfície.

“Hi ha aliments de sobres; el que hem de fer és produir millor”

AGUSTÍ ENSESA