Perjudici general, culpa compartida

Per primera vegada un recent estudi de la Cambra de Comerç de Barcelona i laUBha quantificat l’impacte negatiu que comporta per a l’economia en general la ineficiència del sistema judicial d’execució de sentències. Els resultats analitzats són demolidors i posen negre sobre blanc la realitat a què ens enfrontem, dia a dia, els operadors jurídics que treballem en aquest sector judicial.

Que la justícia espanyola és lenta és un axioma lamentablement consolidat des de temps immemorials, i ara, gràcies a aquest impecable estudi, sabem que, amés, aquesta lentitud comporta greus perjudicis econòmics per a una economia a la qual no l’ajuda gens que tantsmilions d’euros estiguin pendents de resolució en lligalls judicials durant més de 600 dies i que després d’aquest llarguíssim camí només es recuperi un22% de l’executat.

Però tota la culpa d’aquest endèmic desgavell és només de l’organització judicial, de les seves confuses lleis i de la insuficiència de mitjans tècnics i humans? El més fàcil és pensar que aquests fets són definitius per a la consecució d’aquests pèssims resultats, perquè és innegable que el sistema falla en si mateix, però fins i tot millorant en recursos i reformant el cos legislatiu, molt probablement continuaríem obtenint uns resultats allunyats dels que s’aconsegueixen en països ambsistemes judicials més àgils, però especialment i sobretot, ambsocietats que no tenen per costum incidir en l’incompliment de les seves regles comunitàries. I aquest és, des delmeupunt de vista, el principal hàndicap per aconseguir millorar les ràtios de recuperació dels deutes, perquè falta, abans que res, més rigor en el compliment personal de les obligacions i que la mateixa societat censuri, sense ambigüitats, els comportaments d’aquells que incompleixen els seus compromisos legals. Si a això hi afegim l’error monumental al qual incorren sovint molts líders polítics i d’opinió respecte al fet de pensar que exigint el compliment del pagament dels deutes es defensen els interessos dels més poderosos, ja tenim el caldo de cultiu propici per a la demagògia i, no podria ser d’una altra manera, perquè acabi sortint molt barat incomplir les obligacions.

Per tant necessitem un canvi radical de sistema, però també farà falta un canvi cultural en profunditat. Per al primer, caldrà la ferma voluntat dels poders executiu, legislatiu i judicial, però per al segon serà imprescindible explicarmolt bé a la ciutadania que l’incompliment de les obligacions atempta contra l’interès general i ens acaba empobrint. Comencempel més obvi, per allò que sabem que pot i s’ha de reformular i potser ambaixò la societat rebrà un missatge contundent i dissuasiu que foragiti determinades conductes que ens acaben perjudicant tots.