“Tornen els dimonis”

Els mercats en aquests moments cremen, i és que des que divendres passat elDowJones va caure 666 punts, el paper cou. Tornemals inferns, cal preocuparse’n? El ral·li de Nadal va donar continuïtat durantunmesde gener que molts de selectius es van veure en màxims. AEspanya, l’Ibex 35 tancava elmesambalces del 4%, en els 10.451 punts. El nivell de complaença era tal, els indicadors demomentestaven tan sobrecomprats, que l’altitud va anar escalfant les brases al so de les expectatives de la Fed. I finalment, l’inevitable: les probabilitats d’una pujada de tipus es disparen i es desencadena elpànic. L’índex Fear & Greed, indicador de sentiment dels operadors de mercat, gira bruscament fins anivells d’extremapor.

L’economia global, tot i això, no està per entrar en recessió. Les dadesmacrocontinuen sent positives, imalgrat que amenaci el fantasma de la pujada de tipus, no veig Europa en direcció a aquell viarany, i encaramenyssense unes dades d’inflació sòlides queho avalin. Inquieta, doncs, la plena ocupació als Estats Units? Ofusca unrepunt accelerat dels tipus a l’altre costat de l’Atlàntic?

Davant els forts descensos viscuts aquesta setmana, iper donar una visió optimista, permeteu-me assenyalar quenos’ha vist una entrada massiva en els valors refugi per excel·lència, l’or i eldòlar. El bo alemany esmanté anivells de la setmana passada, ipel que fa a les lletres del Tresor a 10anys dels Estats Units, la volatilitat repunta però la rendibilitat esmanté per sota delsmàximsde la setmana anterior. El joc està servit, l’adrenalina s’apuja als parquets i la caiguda és important. L’economia està malalta o somdavant les rebaixes de febrer? Els mínims s’han de decidir, però el potencial de revalorització amitjà termini continua sent apetitós. Sinoplou al febrer, nohi habon prat ni graner.