Cisco apuntala la seva transició al software Norberto Gallego

Seguretat, anàlisi de dades, intel·ligència artificial i reinvenció de les xarxes són els pilars

Unes 14.000 persones van desembarcar a Barcelona per assistir a la conferència europea de clientsdeCisco. Mésqueelsque va atreure l’edició anterior, a Berlín. Suficients per dir que l’assistènciahaestatmassiva, tot i que no podria competir en nombre amb el Mobile World Congress de les pròximes setmanes. Tampoc en glamur, perquè els temes de Cisco Live suporten malament l’adjectivació, no són per a profans: xarxes, cloud, internet de les coses,

machine learning... Software, molt software. És veritat que Cisco fa temps que assimila els trets d’una companyia de software, la manera d’escapar als pics i valls (més valls que pics) del negoci per què és coneguda, els seus equips de xarxa. Productes d’infraestructura que, tot iqueenlentdeclivi, sóniseranla seva primera font d’ingressos. És l’hora de xarxes “definides per software” i Cisco va a favor del corrent.

Des de fa dos anys l’estratègia del CEO Chuck Robbins, successor del llegendari John Chambers, s’ha centrat en aquesta reconversió. Ben rebuda, tant que Cisco cotitza –en aquests dies de turbulència– a unpreunoméssuperat per la febre del 1999-2000, quan va ser breument la companyia tecnològica més valuosa. Cisco semprehaestatunacompanyiabulímica, però des que la dirigeix Robbins ha comprat 16 empreses, majoritàriamentenlesàrees de cloud, seguretat i intel·ligènciaartificial, quesónelsgranseixosdelasevaestratègia. Lesmés importants, AppDynamics(rendiment d’aplicacions, per 3.700 milions de dòlars) i Broadsoft (plataforma de col·laboració al núvol, per 1.900 milions).

Amb aquests antecedents va sortir a escena Rowan Trollope, vicepresident sènior de la companyia i protagonista de la ponència inaugural. Va desplegar un entusiasme hiperbòlic: “Hem entrat en unaeratecnològica, quetindràcom a motor la intel·ligència artificial, present en totes les nostres innovacions perquè regirà la infraestructura dels centres de dades”, va dir. L’era que va anunciar es basarà en pocs pilars: seguretat, intel·ligència artificial, anàlisi de dades i reinvenció de les xarxes. L’argamassa que els uneix és el software.

Començant per la seguretat: incomptables incidències confirmen que les empreses estan mal preparades per fer front a les amenaces. Enun estudi recent, Cisco assenyala que el 71% dels directius dubta o no confia en la seguretat dels seus sistemes, cosaquetéunsegon efecte: el 40% diu haver congelat projectesper aquestmotiu.

Enpoquessetmanes, Ciscopublicarà el seu baròmetre global de ciberseguretat el 2017 que, amb certesa, donarà resultats inquietants. UnadelesnotíciesqueDinersvasaberdurantl’esdevenimentvaserun acord entreCisco i Apple per oferir a les empreses, a través de la companyia d’assegurances Allianz, cobertura contra les bretxes de seguretat.

La preocupació per la seguretat, la privacitat de dades i la consegüentregulacióestàportantlesempreses a extremar el xifrat del trànsitquepassaperlesxarxescorporatives: arribarà aquest any a un 80%, segons preveu la consultora Gartner. Elxifrat sistemàticpotsemblar molt racional, però téunacosa contraproduent: comque protegeix un flux massiu de dades que no poden ser vistes pels sistemes, pot servir de còmode amagatall al malware fins que es posi de manifest.

Per això durant l’esdeveniment es va presentar una solució, EncryptedTraffic Analytics, que, amb tècniques d’intel·ligència artificial, analitza el trànsit xifrat sense afectar la integritat de les dades. Il·lustra una altra línia mestra de Cisco: defensar la seva quota de mercat en el hardware de xarxa afegint software i servei, que aporta ingressos recurrents.

Igualments’observaenla xifrade negocis de Cisco un creixement de la prestació de serveis. Ésuntretde l’evolució de les T.I. que es resumeixaixí: commésdepenenlesempreses de tecnologies complexes, i totes les noves ho són, més oportunitats s’obren per inserir serveis en l’equació.

EldesigdeCiscodepujarenel fenomen cloud s’ha modulat amb el temps. En la fase actual, la seva hipòtesi és que a les empreses no els vedegustsentir-sepresoneresd’un determinat proveïdor “al núvol”. Peraixòlacompanyias’hadecantat pelconceptemulticloud, quehauria de facilitar les migracions entre diferentsnúvols(públics, privatsohíbrids), i entre aquestes i els centres de dades que la majoriad’empreses no sacrificarà perquè ho dicti el corrent.

La dependència tecnològica de les empreses estimula contractar serveis, i això crea ingressos