La Vanguardia (Català) - Diners
La suma d’intel·ligències
Em sembla molt prematura aquesta idea que les màquines intel·ligents substituiran les persones i que no hi haurà feina. Entre els experts hi ha opinions per a tot. Sembla que estiguem molt més interessats a emfatitzar la potència de les màquines que la de les persones. Ningú no dubta que tornem a estar davant un canvi molt seriós. Als anys noranta ens preguntàvem: “Això d’internet ens acabarà afectant tant?”. Vint anys després ja sabem que la resposta és que sí, que era molt important. Ara ens preguntem: “Això de la intel·ligència artificial també tindrà tanta afectació?”. I la resposta d’aquí uns quants anys segurament també serà que sí. Però una cosa és que el canvi sigui important, i l’altra, que la intel·ligència artificial substitueixi sistemàticament la intel·ligència natural.
M’apunto al corrent que el futur passa per la suma d’intel·ligències i no per la substitució de les persones per les màquines. És veritat que la intel·ligència artificial farà millor que les persones coses molt concretes, ja siguin determinats automatismes o determinades anàlisis. Però també és veritat que les persones tenen una capacitat de contextualitzar ràpidament que les màquines no tenen. Les màquines només poden ser expertes; les persones, en canvi, poden ser sàvies. En coses molt concretes, les màquines seran millors, ningú no ho dubta, però quan es tracti de decidir en contextos de complexitat, confiarem en les persones.
És molt probable, per exemple, que les màquines s’equivoquin molt menys, una vegada estiguin molt ben entrenades, en els diagnòstics mèdics a través de la imatge. Si és així, com a pacients el que voldrem és que ens diagnostiqui la màquina, però que ens ho expliqui un metge. L’empatia, la prudència, el sentit de l’oportunitat, la capacitat de motivar, la gestió del matís o el lideratge són cosa de les persones. No es tracta tant de confrontar les màquines intel·ligents i les persones. Es tracta de saber crear les millors coalicions entre les persones i les màquines per crear més i millor valor. I en aquesta coalició qui hi posarà la diferència seran les persones. Al final les màquines les acabarà tenint tothom, però el talent sempre resultarà diferencial.
No crec que les empreses que liderin el món en el nou paradigma 4.0 siguin les que es limitin a substituir les persones per màquines. Crec que lideraran el món les empreses que sàpiguen sumar intel·ligències. Del que es tracta és d’amplificar les capacitats de les persones gràcies a les màquines i que això permeti decisions de més qualitat, repensar molts negocis i enfrontar les grans complexitats de la societat. Pensem més en termes d’hibridació de persones i màquines que en termes de substitució.
Molts de nosaltres per conduir ens ajudem d’apps que ens permeten prendre decisions amb què intentem mitigar els estralls del trànsit. Aplicacions com Waze són una suma de dades ( big data), d’intel·ligència col·lectiva (els conductors envien missatges sobre la situació del trànsit) i d’algoritmes d’intel·ligència artificial que ens ofereixen diverses opcions de ruta. La decisió la prenem els conductors, i de vegades fem cas a l’app i de vegades no, perquè considerem des de la nostra experiència que la màquina no preveu algun vector important. Del que no hi ha dubte és que avui tenim unes condicions que eren inimaginables fa uns quants anys per gestionar els nostres desplaçaments. Imaginemnos que en el futur gestionar les empreses serà una cosa similar, que podrem prendre decisions molt informades en directe i no només sobre sèries de dades històriques. Que les màquines analitzaran volums exponencials de dades a partir dels criteris que els donem les persones o dels que les mateixes màquines ens proposin i que les persones siguin les que acabin fent les síntesis estratègiques i operatives i, en funció de la seva capacitat de contextualitzar, acabin prenent les decisions. La visibilitat que tindrem de les organitzacions i dels mercats gràcies a la intel·ligència artificial serà un abans i un després, com ho va ser prendre decisions sobre el trànsit abans i després de Waze o de Google Maps.
Ningú no dubta de l’impacte que la intel·ligència artificial, alimentada pel
big data i articulada amb la robòtica, tindrà al món del treball. És molt probable que desapareguin més llocs de treball dels que es crearan. Cal veure en quina proporció. Però no s’han de menysprear les capacitats de les persones per adaptar-se. És veritat que les persones i les organitzacions que pretenguin que el canvi no comporti cap esforç personal i només es dediquin a perfeccionar la queixa ho tindran més difícil.
Però les organitzacions en què la majoria de les seves persones entenguin que el canvi que ve només es pot pair alhora en el pla dels equips i a escala individual i es focalitzin en noves maneres de crear valor des de la suma d’intel·ligències tindran moltes oportunitats. La capacitat d’aprendre i de desaprendre de les persones i les organitzacions serà diferencial. Lògicament s’imposarà alguna cosa com un nou alfabetisme d’aquesta suma d’intel·ligències. Un nou alfabetisme que només podrà ser après en escoles i universitats si aquestes organitzacions són capaces de canviar i viure en una lògica de suma d’intel·ligències elles mateixes.
Al final el gran repte de la intel·ligència artificial no és injectar tecnologia, sinó gestionar el canvi de les persones per aprofitar l’enorme potencial de la suma d’intel·ligències.