Àsia està protegida 20 anys després

Les economies asiàtiques es blinden amb reserves de milers de milions de dòlars després de les crisis del 98

Una fuga de capitals de les economies emergents, entre les quals els països asiàtics, és “inevitable”, va advertir la directora gerent Christine Lagarde a Bali aquesta setmana. Poques vegades es fan previsions amb tanta seguretat a l’FMI. Però quan es tracta del comportament ciclotímic dels inversors globals, l’experiència de les últimes dècades ésuna guia exacta.

El cicle sempre és igual: quan la Reserva Federal apuja els tipus d’interès i s’aprecia el dòlar, els milers de milions de dòlars que han buscat rendibilitats més grans durant els anys de baixos tipus als EUA, de sobte fan marxa enrere i tornen al mercat de bons del Tresor dels Estats Units. Va passar el 1980 quan Paul Volcker va provocar la crisi de deute llatinoamericà. Va tornar a passar el 1994 quan Alan Greenspan va desfermar la crisi tequila aMèxic.

Però el que més es recorda en aquesta assemblea és la greu crisi asiàtica del 1997-1998, quan l’apreciació imparable del dòlar va provocar una fuga devastadora de capitals des de Tailàndia, Corea del Sud, Singapur Taiwan, Malàisia, Hong Kong, Indonèsia i d’altres. Tots aquests països havien intentat controlar la inflació vinculant les seves divises al dòlar. Quan l’esgotament de les seves reserves de divises els va forçar adeixar flotar les sevesmonedes, el resultat va ser la crisi de deute més gran de la història fins aquellmoment.

L’actuació de l’FMI aquell any, sotal a presidència de Mi c he l Ca mdessus, va entraren la mitologia de l acomplexa relació entre els països asiàtics i l’FMI. Els paquets d’ajust que es van imposar des de Washington no només van incloure mesures draconianes d’austeritat, sinó exigències que els tigres asiàtics– Hong Kong, Singapur, Taiwan, Corea del Sud–i els altres països, liberalitzessin els seus comptes de capitals per facilitar un accés més grans als seus sectors financers per part de bancs de Wall Street.

Robert Rubín, Larry Summers i Ala n G re ens pa n–els tres mosqueters que van sortira l aportada dela revista Time– es van ajuntar per deman armà dura aC am des s us criticant l’ anomenat capitalisme asiàtic cron y, relacions endogàmiques entre les empreses i la classepolítica. Camdessus va complir amb les directrius que arribaven del Tresor i la Feda Washington forçant els ajustos més durs des dela crisi llatinoamericana. Joe Stiglitz, llavors economista en cap del Banc Mundial, es va sumar a la indignació dels asiàtics des de dins de la institució bessona, i a més ambunapoderosa crítica a les receptes de l’FMI.

20 anys després, l’espectre de la crisi encarar e correles institucions de Washington. Circulava per l’assemblea una foto de Camdessus, a Jakarta el 1998, a peu dret i de braçosplegats mirantdemanera amenaçadora el president indonesi, el dictador Suharto, que firmava l’acord amb l’FMI que facultaria un rescat per 7.300 milions de dòlars. Lagarde s’ha vist forçada a desplegar el seu talent diplomàtic per esborrar la memòria d’aquella imatge ipreparar l’opinió pública a Bali per a l’arribada de milers de ministres i banquers centrals dels 189 països membres. La feina es complica encara més després del terratrèmol a l’illa veïna de Sulawesi i les crítiques al govern indonesi per la falta d’ajuda. Bali és una illa d’ inesgotables reserves de simpatia quere p set milions de turistes l’any. Però fins i tot en aquesta illa hi ha protestes. Dijous passat un grup de manifestants anti FMI va irrompre al luxós Hotel Westin. “L’FMI està forçant la privatització de serveis socials”, va dir una manifestant.

En aquests moments creix la por sobre la capacitat de les economies asiàtiques per mantenir les impressionants taxes de creixement, més d’un 5,5% els últims quatre anys, liderades per l’Índia i Bangla Desh, que creixen per sobre d’un 7%. Però el creixement ha coincidit amb una forta expansió de deute provocat i la depreciació de les divises asiàtiques davant l’apreciat dòlar genera dubtes respecte a la capacitat de re finançar el deute denominat en dòlars. El Pakistan està negociant en aquests moment un possible rescat de l’FMI, cosa que desencadena recels aWashington a causade la influència geopolítica dela Xina en aquest pas, després de la concessió de crèdits bilionarisde la Xina per a nova infraestructura al Pakistan.

El cert és que l’FMI no podria tornara imposar mai el seu criteri a Àsia encara que hi hagi crisi de finançament en aquest cicle de fugues de capitals. Primer perquè els seus propis economistes han abandona tels eu suporta la ràpida obertura dels comptes de capitals així com les mitjanes anticreixement d’austeritat. El fons fins i tot defensa en algunes circumstàncies l’ús de controls sobre capitals, una de les reivindicacions del president de Malàisia Mahathir Mohammad durant crisi del 1997-1998.

Les economies asiàtiques, a més estan blindades mitjançant milers de milions de dòlars de reserves de divises. Ja floten lliurement les seves divises. Però el més important és segurament la presència de la Xina. El gegant ha implementat la iniciativa Road and Belt, que facilita crèdits tous per a la construcció d’ infraestructures, i ha creat una xarxa d’institucions financeres regionals per reduir la dependència de les institucions de Washington. “Són complements regionals; nosaltres som la xarxa de seguretat global”, va dir l’economista en cap del’ FMI responsable d’ Àsia, C hangyong Rhee, que–una altra diferència respecte al 1997-1998, quan els tecnòcrates del fons eren principalment occidentals– és coreà.