La Vanguardia (Català) - Diners
Riad amenaça amb un ‘xoc’ petrolier
L’Aràbia Saudita influeix en el preu del barril
El cas Khashoggi és una mina flotant a l’Orient Mitjà, perquè involucra l’Aràbia Saudita, l’exportador de petroli més gran del món, queaportaun10% delcrumundial i que disposa de les reserves comprovables més grans d’or negre. Si Ria d decideix tancar l’ aixeta coma mesura de represàlia davant possibles sancions internacionals, què passaria?
Turki Aldhakhil, el director general del canal Al-Arabiya, afirma que el règim saudita té damunt la taula fins a 30mesures. Una de les quals és activar la palanca del petroli. “Si els EUA imposessin sancions, ens enfrontaríem a un desastre econòmic que castigaria l’economia mundial. Si el preu del petroli als 80 dòlars ha molestat Trump, ningú no imagina què passaria si el barriles disparés fin sals 100, 200 o fins i tot el doble. Això condemnaria a mort els EUA”, va escriure enuneditorial. Quèhi ha, de cert?
“És cert que l’Aràbia Saudita ja no té la capacitat d’influència que tenia als anys setanta, però sí que pot fer molt de mal a l’economia si fa pujar els preus”, diu l’analista del Reial Institut Elcano, Gonzalo Escribano.
En efecte, cal recordar que el barril, els últims dos anys, s’ha apreciat un 200%, des del gener del 2016 fins avui dia, després que Riada cordés amb Rússia elevar les cotitzacions, prova que els saudites encara tenenuncert poder.
També és necessari assenyalar que, segons diuen ells mateixos, són els únics en el mercat que tenen capacitat per augmentar la producció. És adir, que si calcompensar una possible caiguda de les aportacions de Veneçuela o l’Iran, ellspodenfer-ho. Sivolen. Iaquíhi ha la qüestió.
Una represàlia tova, per dir-ho així, seria l’hipòtesi anterior: Riad es nega a aportar més i el barril augmenta. En un context de desacceleració sí que hi hauria alguna repercussió, en particular als països emergents. Una represàlia dura, encanvi, seriatancar l’aixetade manera més decidida: en aquest cas el preu del petroli podria emprendre una escalada. I alerta: un 10% del cru que importa Espanya procedeix d’ aquest país.
La pregunta és: li convé, a l’Aràbia Saudita, aquesta solució?
Segons Escribano, no gaire. “En l’ actualitat j aten encobertes les seves necessitats fiscals am bel barril en 80 dòlars. Però, si estrenyessin massa, corren el riscdecausaruna caiguda dela demanda i d’ accelerar la transició energètica ”. I si l’ aixeta estanca, les pressions augmentaran .“Els països emergents són clients de l’Aràbia Saudita, i es queixaran. I Rússia tampoc no està per la feina de comercialitzar amb preus alts”, afirma Escribano.
Pel Centre sobre Política Energètica Global, als saudites no els surt a compte fer-se els durs. “Es farien mal a ells mateixos, perquè un gest així posaria en dubte una reputació de subministrador fiable que s’han construït els últims 45 anys”. Pel que fa la relació amb elsEUA, avui el país nord-americà importa 800.000 barrils diaris des deRiad, 600.000 menysquefauna dècada. Avui el cru saudita només és un 5% del petroli que els nordamericans compren a l’exterior. A Washington ja no li fa tanta por la gesticulació saudita.
Sense oblidar que la geopolítica té el seu pes: Riad és el client més gran de la indústria armamentística dels EUA, amb uns contractes valorats en 17.500 milions de dòlars. Ningú no vol fer malbéunnegoci d’aquesta envergadura.