La Vanguardia (Català) - Diners
Artissima, a Torí
Enunentorn tan competitiucomel de les fires d’art, que una firacomArtissima faci 25 anys és una fita de què molt poques poden presumir. En bona part significa quehan sabut superar algunes crisis econòmiques i llegir molt bé els canvis al sector de les galeries. Pilotada aquests últims anys ambunencertat criteri per Ilaria Bonnacosa, Artissima ha trobat el seu lloc, ambbones galeries, programes innovadors iuna estricta selecció conservadora.
Paral·lelament, Torí aposta per la cultura des de famésd’una dècada. Lapèrdua de pes empresarial de la indústria de l’automòbil, cas de Fiat, l’ha obligat a reinventar-se, i sense ser una capital mundial de l’art, té focus artístics que la doten d’un fort interès, comla Galeria d’Art Moderna, el Museud’Art Contemporani al castell de Rivoli, o l’OGR, elnouedificionla fira ha iniciat una aposta per l’art sonor. Sense oblidar-nos de la fundació de Patrizia SandrettoReRebaudengo, que amés va obrir la seva casa meravellosa aunes quantes persones actuant d’amfitriona de luxe.
Articulada en diferents seccions, uns200expositors presenten propostes molt coherents. En destaca Back to the future, enquè4conservadors van seleccionarungrup d’artistesambobres entre el 1980 i el 1994. Ara que sembla quenomésvalen les obres acabades de fer o conformes a les tendències imperants, recuperar carreres d’artistes clau és molt necessari. Hisobresortien les obres de dues galeries barcelonines, ADNiEstranyDela Mota, aquesta últimaambobres de la primera època conceptual d’Ignasi Aballí, demostrant que bé que “envelleixen”. Endefinitiva, una fira que cal tenir en compte per als que jahan superat les modeso els gransnomsi volen trobar art de qualitat seleccionat per bons professionals.
Recuperar carreres d’artistes clau és necessari, més enllà de les modes