Madrid, economia d’extrems

Malgrat l’efecte capitalitat, la comunitat està a la cua en ingressos per càpita i despesa social

La bonança econòmica que emana de l’efecte capitalitat a la Comunitat de Madrid està lluny de traduirse en bonança social per als seus habitants, almenys no per a la gran majoria. L’últim informe de l’IVIE situa la comunitat la cua d’Espanya en ingressos homogenis per càpita, 2.515 euros, i ho atribueix a l’aposta política per la baixa imposició. Sense aquesta baixa imposició i en funció dels ingressos de la comunitat, l’IVE calcula que “els seus ingressos no financers homogenis per càpita haurien ascendit a 3.147 euros, i passarien d’estar en la pitjor situació relativa de totes les comunitats autònomes a situar-se per sobre de la mitjana”. L’informe també constata que els més perjudicats per aquesta situació són les rendes més baixes, perquè els beneficis fiscals existents afavoreixen les classes més adinerades. Per exemple, només un 7% dels contribuents amb rendes superiors als 60.000 euros anuals es beneficia d’un 42% de les minoracions de les quotes líquides a l’IRPF, segons les dades de l’IVIE. En aquest marc, Madrid surt malparada en moltes de les comparacions de despesa amb la resta de les comunitats autònomes. Així passa a l’índex DEC, que elabora l’Associació Estatal de Directius Gerents en Serveis Socials. Per mesurar el nivell del sistema públic de serveis socials, atorga a la Comunitat de Madrid una puntuació de 3,5 sobre 10, davant la mitjana espanyola de 5,22. “La Comunitat de Madrid se situa a la cua d’Espanya en prestació de serveis socials. L’Estat del benestar està generant pobresa, i el que és més perillós, exclusió social, que és molt més difícil de corregir”, assegura José Manuel Ramírez Navarro, president de l’Associació Estatal de Directors i Gerents de Serveis Socials.

Segons les seves dades, Madrid és, juntament amb Catalunya, la que dedica menys despesa per habitant a serveis socials, 2.222,61 euros, davant els 3.300 euros que hi destina Extremadura, la comunitat no foral amb més despesa per habitant .

L’estudi Diferències educatives regionals 2010-2016, elaborat per la Fundació BBVA i l’IVIE, també la situa entre les últimes comunitats en despesa per alumne, i la que té el nivell més alt de segregació escolar, per bé que també és la segona millor regió amb més puntuació en les proves PISA, que avaluen l’educació als països de l’OCDE. Aquesta bona posició, segons els experts, es podria deure a l’alta quantitat d’alumnes en col·legis privats i concertats, ja que la comunitat és la segona d’Espanya amb el percentatge més baix d’alumnes a l’escola pública, un 58,2%.

La despesa per habitant en serveis socials és de 2.222 euros, la segona més baixa del país