Venda desafortunada

La difícil situació creada per la pandèmia provoca que molts museus i institucions culturals passin penúries econòmiques. Aquestes setmanes no paren d’arribar-nos notícies de museus dels Estats Units, però també de bancs i grans empreses de mig món, que posen a la venda importants obres d’art de les seves col·leccions a fi d’alleujar tensions financeres i donar viabilitat als seus projectes. Però el que en l’àmbit empresarial es planteja com una via efectiva per aconseguir liquiditat, pot ser més controvertit en el cas de les institucions artístiques, especialment en l’entorn europeu, on la llei no permet el deaccession, treure una obra del museu per vendre-la.

No estic en contra d’aquesta pràctica si és per millorar les col·leccions i com a excepcionalitat, ja que al llarg de la història veiem com alguns museus l’han encertada en moltes decisions, mentre que d’altres han comès serioses atrocitats. Però si un cas és paradigmàtic de la situació actual és la venda que prepara Christie’s Londres aquest dijous d’una pintura de David Hockney propietat de la Royal Opera House. Si bé no és un museu, sí que és un dels emblemes de l’alta cultura britànica, i la seva significació va més enllà d’un teatre d’òpera i ballet. Portrait of sir David Webster (1971) surt a subhasta per entre 11 i 18 milions de lliures amb la voluntat d’alleujar l’impacte del coronavirus al teatre.