Ara és la pan­dè­mia, es­tú­pid!

El desen­llaç elec­to­ral és in­cert, però la ‘Bi­de­ne­co­no­mics’ pot aju­dar l’eco­no­mia dels EUA a ti­rar en­da­vant

La Vanguardia (Català) - Diners - - 2 Diners - Pi­er­gi­or­gio M. San­dri

En una de les se­ves cè­le­bres fra­ses que han pas­sat a la poste­ri­tat, el 1980 el lla­vors as­pi­rant re­pu­bli­cà Ro­nald Re­a­gan, en ple­na cam­pa­nya con­tra Jimmy Car­ter, va dei­xar una de les se­ves per­les. “Una re­ces­sió és quan el teu veí perd la se­va fei­na. Una de­pres­sió és quan tu perds la te­va. I la re­cu­pe­ra­ció és quan Jimmy Car­ter perd la se­va”. El le­ma va do­nar re­sul­tat al re­pu­bli­cà, per­què el can­di­dat de­mò­cra­ta no va acon­se­guir re­pe­tir al des­patx oval, co­sa que no és gai­re fre­qüent en l’es­ta­dís­ti­ca nor­da­me­ri­ca­na.

En efec­te, la his­tò­ria ens diu que no­més qua­tre pre­si­dents dels EUA no han es­tat re­e­le­gits a les ur­nes els úl­tims 100 anys. D’acord amb els son­de­jos, Do­nald Trump pot ser el pri­mer a aban­do­nar el seu càr­rec des­prés d’un sol man­dat d’en­çà de Ge­or­ge H. Bush el 1992, quan en­ca­ra no exis­tia ni la met­xa d’in­ter­net per en­cen­dre el de­bat elec­to­ral.

Però la cur­sa per ar­ri­bar a la Ca­sa Blan­ca és llar­ga fins i tot per al de­mò­cra­ta Joe Bi­den, re­for­çat per les en­ques­tes. De fet, si no hi ha­gués ha­gut la pan­dè­mia o els es­càn­dols del Black Li­ves Mat­ter, amb to­ta pro­ba­bi­li­tat el can­di­dat re­pu­bli­cà hau­ria tin­gut el ca­mí lliu­re per re­pe­tir en el càr­rec. Fal­ten pocs di­es i l’es­ce­na­ri és més obert del que es pen­sa, tam­bé per­què els nor­da­me­ri­cans vo­ten els mem­bres del con­grés i un terç del se­nat. Què pas­sa­rà en l’eco­no­mia en el cas d’una vic­tò­ria de­mò­cra­ta? Com pot ser en can­vi el Trump bis?

La ma­jo­ria dels ob­ser­va­dors es­tan d’acord en un as­pec­te : el pit­jor per a l’eco­no­mia mun­di­al se­ria un punt mort ins­ti­tu­ci­o­nal, com ja va pas­sar el 2000 amb Bush fill i Al Go­re: re­comp­te de vots, una de les parts que no re­co­neix la vic­tò­ria de l’al­tra, re­cur­sos ju­di­ci­als... Aques­ta in­cer­te­sa, com­bi­na­da amb l’agreu­jant de la Co­vid, su­po­sa­ria in­es­ta­bi­li­tat du­rant unes quan­tes set­ma­nes. “El pit­jor se­ria, per exem­ple, que Trump es ne­gués a anar-se’n”, di­uen els ana­lis­tes de M&G.

Ara bé, un ve­re­dic­te in­a­pel·la­ble a les ur­nes acla­ri­ria dub­tes. A pri­me­ra vis­ta, una pre­si­dèn­cia Joe Bi­den no hau­ria de ser una bo­na no­tí­cia per a Wall Stre­et: la bor­sa dels Es­tats Units s’ha re­va­lo­rit­zat du­rant l’era trum­pis­ta. A l’agost els ín­dexs en­ca­ra vo­re­ja­ven els mà­xims his­tò­rics. A més, du­rant el bi­en­ni 2017-2019 la ta­xa de crei­xe­ment del PIB va su­perar per poc la del seu an­te­ces­sor Oba­ma.

Bi­den té so­ta el braç un pro­gra­ma eco­nò­mic que, en can­vi, po­dria fer ar­ru­far les celles a més d’una com­pa­nyia, atès que pre­veu apu­jar l’im­post de so­ci­e­tats al 28%, ta­xar les plus­và­lu­es, apu­jar la tri­bu­ta­ció de les ren­des de més de 400.000 dò­lars i po­sar límits als pro­gra­mes de re­com­pra d’ac­ci­ons.

Cir­cu­len fins i tot di­ver­sos es­tu­dis que cal­cu­len que l’in­cre­ment de pres­sió im­po­si­ti­va de Bi­den po­dria tenir un im­pac­te ne­ga­tiu en els be­ne­fi­cis em­pre­sa­ri­als d’en­tre un 9 i un 13%, de­pe­nent de quan s’in­tro­du­ei­xi la me­su­ra. Da­vant aques­tes ame­na­ces, Do­nald Trump con­tra­a­ta­ca: si fos con­fir­mat en el càr­rec, les re­bai­xes d’im­pos­tos con­ti­nu­a­ri­en i la des­re­gu­la­ció tam­bé.

La se­va te­si és que la Co­vid és una tur­bu­lèn­cia pas­sat­ge­ra i que no cal canviar de rumb de ma­ne­ra ra­di­cal. Tot i ai­xò, po­dria no ha­ver-n’hi

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.