Ara és la pandèmia, estúpid!

El desenllaç electoral és incert, però la ‘Bideneconomics’ pot ajudar l’economia dels EUA a tirar endavant

En una de les seves cèlebres frases que han passat a la posteritat, el 1980 el llavors aspirant republicà Ronald Reagan, en plena campanya contra Jimmy Carter, va deixar una de les seves perles. “Una recessió és quan el teu veí perd la seva feina. Una depressió és quan tu perds la teva. I la recuperació és quan Jimmy Carter perd la seva”. El lema va donar resultat al republicà, perquè el candidat demòcrata no va aconseguir repetir al despatx oval, cosa que no és gaire freqüent en l’estadística nordamericana.

En efecte, la història ens diu que només quatre presidents dels EUA no han estat reelegits a les urnes els últims 100 anys. D’acord amb els sondejos, Donald Trump pot ser el primer a abandonar el seu càrrec després d’un sol mandat d’ençà de George H. Bush el 1992, quan encara no existia ni la metxa d’internet per encendre el debat electoral.

Però la cursa per arribar a la Casa Blanca és llarga fins i tot per al demòcrata Joe Biden, reforçat per les enquestes. De fet, si no hi hagués hagut la pandèmia o els escàndols del Black Lives Matter, amb tota probabilitat el candidat republicà hauria tingut el camí lliure per repetir en el càrrec. Falten pocs dies i l’escenari és més obert del que es pensa, també perquè els nordamericans voten els membres del congrés i un terç del senat. Què passarà en l’economia en el cas d’una victòria demòcrata? Com pot ser en canvi el Trump bis?

La majoria dels observadors estan d’acord en un aspecte : el pitjor per a l’economia mundial seria un punt mort institucional, com ja va passar el 2000 amb Bush fill i Al Gore: recompte de vots, una de les parts que no reconeix la victòria de l’altra, recursos judicials... Aquesta incertesa, combinada amb l’agreujant de la Covid, suposaria inestabilitat durant unes quantes setmanes. “El pitjor seria, per exemple, que Trump es negués a anar-se’n”, diuen els analistes de M&G.

Ara bé, un veredicte inapel·lable a les urnes aclariria dubtes. A primera vista, una presidència Joe Biden no hauria de ser una bona notícia per a Wall Street: la borsa dels Estats Units s’ha revaloritzat durant l’era trumpista. A l’agost els índexs encara vorejaven els màxims històrics. A més, durant el bienni 2017-2019 la taxa de creixement del PIB va superar per poc la del seu antecessor Obama.

Biden té sota el braç un programa econòmic que, en canvi, podria fer arrufar les celles a més d’una companyia, atès que preveu apujar l’impost de societats al 28%, taxar les plusvàlues, apujar la tributació de les rendes de més de 400.000 dòlars i posar límits als programes de recompra d’accions.

Circulen fins i tot diversos estudis que calculen que l’increment de pressió impositiva de Biden podria tenir un impacte negatiu en els beneficis empresarials d’entre un 9 i un 13%, depenent de quan s’introdueixi la mesura. Davant aquestes amenaces, Donald Trump contraataca: si fos confirmat en el càrrec, les rebaixes d’impostos continuarien i la desregulació també.

La seva tesi és que la Covid és una turbulència passatgera i que no cal canviar de rumb de manera radical. Tot i això, podria no haver-n’hi