Què canviarà amb la Xina?

Guanyi qui guanyi les eleccions americanes, quina serà la política respecte a la Xina?

Un dels triomfs del president Trump ha estat canviar la mentalitat de l’americà mitjà respecte a la Xina: Pequín és un competidor que amenaça el lideratge americà inqüestionable els últims 70 anys. Les dades corroboren el repte: aquest any al rànquing de Fortune 500 de les empreses més grans del món per primera vegada el nombre d’empreses xineses, 124, era més gran que el de les americanes, 119. El president Trump ha mantingut una batalla doble contra les inversions de les empreses xineses i una batalla comercial.

Va començar amb traves a les inversions de la Xina i es va convertir en una batalla contra Huawei prohibint a les empreses dels Estats Units que li subministressin xips o el sistema Android de Google. Se l’acusava i se l’acusa d’espiar Occident per mitjà del seu sistema operatiu. A més a més, els Estats Units tenen un dèficit comercial amb tots els països que comercia excepte Anglaterra. Però és amb la Xina amb qui té el seu dèficit més gran, de 375.000 milions de dòlars, més del doble que amb la UE. Com a resultat dels aranzels imposats als productes xinesos, des del novembre Mèxic ha recuperat el paper com a principal soci comercial dels Estats Units. Queda clar que si guanya el president Trump continuarà la seva política, perquè sempre és més fàcil donar les culpes a un altre que examinar el que no estàs fent bé; però què passarà si guanya el demòcrata Biden?

Indiscutiblement, continuarà el mateix tipus de política, perquè a més d’una lluita pel lideratge mundial hi ha en joc quin model econòmic prevaldrà. Des dels Estats Units es creia que tan sols augmentant el valor accionista, com defensaven les teories de Milton Friedman als setanta, n’hi hauria prou per guanyar. Aquest model liberal no només es va convertir en dogma dels negocis, sinó que Washington el va imposar a la resta del món. Les escoles de negocis van servir per disseminar-lo: els mercats eren millor que els governs a l’hora d’assignar els recursos de manera eficient. S’esperava que la Xina es convertiria en un dels nostres i adoptaria models polítics, i sobretot econòmics, i deixaria el seu capitalisme d’Estat com una cosa antiquada. Però sembla que està passant el contrari.

La pandèmia hi ha tingut un rol important. Els governs han hagut d’intervenir. Els EUA han ajudat directament els aturats i Europa les empreses a les quals el gran tancament ha ensorrat perquè no acomiadin ningú. Alhora, les grans firmes de telecomunicacions nord-americanes (AT&T, Verizon), estan demanant al Govern que inverteixi en la xarxa 5G. Perquè si s’espera que el mercat construeixi la xarxa, argumenten, perdran la batalla amb la Xina. És el món al revés: estem veient elements de capitalisme d’Estat als EUA. Guanyi qui guanyi, Europa no pot respirar tranquil·la. S’hi haurà d’implicar.