El record d’hipercor

Através de diferents actes públics s’ha retut aquests dies homenatge a les víctimes del sagnant atemptat d’Hipercor a Barcelona, perpetrat per la banda terrorista ETA el 19 de juny del 1987. Fa, per tant, 25 anys. Vint-i-una persones van perdre la vida i quaranta-cinc van resultar ferides en una tragèdia ja del tot inexplicable en aquells anys fustigats pel terrorisme i que amb el pas del temps no ha fet res més que amplificar la cara més sanguinària de la banda. Encara que tots els atemptats són menyspreables, l’acte indiscriminat en un centre comercial va ser un punt de no retorn en l’imaginari de molta gent. Val la pena recordar-ho: nou dies abans de la tragèdia, Herri Batasuna havia aconseguit un escó al Parlament Europeu i més del deu per cent dels vots provenien de Catalunya. Hi havia per part de molta gent, en ocasions amb un punt d’ingenuïtat, una mirada permanent al mirall basc. I en bona mesura es va trencar. Va saltar pels aires. Avui aquest passat proper costa en part de recordar i molt més d’explicar. La memòria tendeix a ser cada vegada més present i menys passat, però és bo rescatar-la perquè es conegui. El magnífic reportatge de Jordi Basté ahir a RAC1 que donava veu al que va succeir durant aquelles hores ens va oferir un esquinç emotiu de la història negra de Barcelona i de Catalunya. Vint-i-cinc anys després la democràcia ha guanyat el terrorisme, i encara que això no pugui ser un consol per als familiars de les víctimes, s’ha de destacar com un triomf de l’Estat de dret. I cal dir-ho ara que som en un altre estadi de la lluita contra el terrorisme i que ETA ja ha anunciat l’abandonament de les armes.