Un tripartit per a Grècia
El soci menor del nou Govern vol reduir els privilegis polítics
Grècia presentarà en les pròximes hores un Govern tripartit per afrontar la crisi de més envergadura des del final de la dictadura militar el 1974, segons van indicar ahir dirigents dels partits implicats.
Ahir al vespre, els barons de la conservadora Nova Democràcia (ND), el socialdemòcrata Pasok i Esquerra Democràtica (ED) ultimaven el programa i la distribució ministerial en un clima de serenitat després de sis setmanes frenètiques per al país. Molts grecs van reingressar ahir als bancs els diners que guardaven a casa i el líder de l’oposició, Alexis Tsipras, prometia “pau social” en la seva primera entrevista postelectoral.
Mentre el primer ministre in péctore, el conservador Andonis Samaràs, oferia ahir un perfil discret, els líders del Pasok i d’ED van mantenir una reunió pública en què van donar per segura la seva participació en el Govern.
A diferència dels conservadors, els dos partits necessiten justificar-se davant els seus electors: el Pasok perquè serà còmplice de les retallades i l’austeritat –per més que es renegociïn alguns aspectes del pacte amb la troica– i la modesta Esquerra Democràtica (una escissió de Syriza que va obtenir diumenge un 6,2% de vots, per darrere de la xenòfoba Aurora Daurada) perquè la plataforma era inicialment contrària al pacte. Per trajectòria personal i potser per aquesta necessitat de justificar el gir co- pernicà, el líder d’ED, Fotis Kuvelis, va posar sobre la taula les seves exigències per entrar al Govern: “Desenganxar el país de les condicions més desfavorables del pacte” –cosa que també defensa ND i el Pasok– i introduir mesures higièniques i austeres en les remuneracions i privilegis dels polítics grecs.
“És una demanda acceptable perquè difícilment el nou Govern podrà demanar nous sacrificis si no dóna exemple”, assenyalava una font comunitària a Atenes. A diferència de dos homes del sistema (Samaràs i Venizelos), amb diverses carteres ministerials a l’esquena, Kuvelis té fama d’honestedat i mai no ha exercit cap càrrec públic.
Per la seva banda, el líder de l’opositora Syriza i estrella de la política grega, Alexis Tsipras, va assegurar a l’agència Reuters en la seva primera entrevista postelectoral que no faran sortir els
seus votants al carrer per protestar contra les mesures d’austeritat. Es concentraran, de moment, a crear “un escut de protecció per als que n’estan al marge”.
Amb 37 anys i net de sospites de corrupció, Alexis Tsipras se sap cridat a governar Grècia. “Només nosaltres podem fer les reformes que el país necessita perquè no som corruptes. Tard o d’hora, tindrem aquesta opor- tunitat”. Derrotat per un marge escàs però sabedor que sis de cada deu votants es van oposar al pacte amb la troica, la raó de ser de Syriza, Tsipras va reivindicar en l’entrevista amb l’agència Reuters el bon nom de Grècia. “Tothom qui deia que el problema eren aquests grecs mandrosos ara veuen el mateix problema a Espanya i Itàlia. Hi ha alguna cosa que no funciona”.
La negociació ordenada i de final precís que estudien els tres partits i l’actitud conciliadora de Syriza expliquen el retorn als bancs de petits dipòsits que s’havien retirat dies abans de les eleccions. “La sagnia s’ha acabat”, afirmava una font bancària, si bé precisava que eren diners guardats a Grècia i no els enviats a l’estranger d’una manera o una altra.
Vuit-cents milions d’euros van ser retirats dels quatre grans bancs la vigília dels comicis per por de la victòria de Syriza i de l’espectre de la dracma. Segons les mateixes fonts bancàries, es tractava de fons modestos per guardar a casa, sota els matalassos, sempre per sota dels 10.000 euros.
El representant d’una entitat bancària comentava a Reuters que dels 30 milions d’euros que s’havien retirat hores abans de l’elecció, 15 havien tornat als comptes corrents entre dilluns i ahir, quan la formació d’un nou
DELS MATALASSOS ALS BANCS Els diners que molts grecs van retirar la vigília de les eleccions tornen a les entitats
govern era irreversible i qüestió d’hores.
Sotmesos a un bombardeig interior i exterior d’advertències, és gairebé un miracle que els bancs grecs no es quedessin sense fons... “És cert que avui tot sembla més normal, menys crispat. Els problemes continuen, però els mitjans de comunicació ja no parlen tant del negre futur que ens espera. Més val així”, indica Ionannis Sarkas, empleat en una companyia d’assegurances que prenia un cafetó a mig matí en una terrassa de l’avinguda 28 d’Octubre d’Atenes. Ja es comentava més la xafogor o el Grècia-Alemanya de divendres.
Poques vegades en la història d’un país europeu els electors s’han vist tan responsabilitzats: els grecs tenien no només el futur del seu país a les mans, sinó el de tot Europa. Votaven per italians, espanyols, francesos...