L’agonia de Mubarak sacseja Egipte
El coma del dictador coincideix amb la nova protesta dels Germans Musulmans
L’expresident egipci Hosni Mubarak ja és a un pas d’entrar en la història. Des d’ahir a la nit es troba clínicament mort, segons va confirmar l’agència oficial egípcia Mena. “El seu cor ha deixat de bategar”, va arribar a dir la nota oficial. Mubarak va ingressar d’urgència a la UCI de l’hospital de les Forces Armades de Maadi, al sud-est de la capital, després que els metges de la presó de Tora tractessin durant dues hores d’eliminar un coàgul cerebral. Aquesta matinada estava inconscient i connectat a un respirador.
Les primeres informacions que van circular sobre el succés van ser molt confuses. El primer que va transcendir va ser que Mubarak, de 84 anys, havia estat traslladat des de la presó a un hospital militar a causa d’un atac de cor i que estava en coma. L’ambulància que el va traslladar a la clínica va ser escortada per un gran desplegament policial. La clínica de la presó havia informat que l’expresident havia patit un vessament cerebral. Després es va indicar que una vegada fet el trasllat, “el seu cor va deixar de bategar” i que els metges van provar infructuosament de reanimar-lo.
L’expresident va ser condemnat a començaments de juny a cadena perpètua per la seva coresponsabilitat en la mort de manifestants en les protestes massives en contra seu el 2011 que van portar a la seva sortida del poder. El període en què va estar en presó preventiva l’havia passat relativament còmode en un hospital militar ben equipat. El tractament de què va gaudir va ser discutit acaloradament els últims dies. Especialment els expresos polítics es van queixar que amb ells no hi havia hagut ni de bon tros tants miraments. Des de l’ingrés a la presó, l’abril del 2011, la salut de Mubarak es va començar a deteriorar i va ser atès d’emergència en diverses ocasions per recaigudes.
L’anunci de l’agonia del rais es produeix quan el país continua sumit en les protestes.Si fos només per paraules, Egipte seria el país de les meravelles. Ahir a la tarda els Germans Musulmans van dir que per a res no volien confrontació amb la Junta Militar. Que la seva intenció era parlar: “Hi ha d’haver un diàleg entre les forces nacionals, i no- més el poble ha de decidir el seu destí”, va assenyalar el seu portaveu. Just després, va dir que continuava vigent la crida als seus a sortir al carrer i va demanar que hi sortís tothom. “Ningú a Egipte no està per sobre de l’Estat i de la Constitució. Tothom ha de respectar la voluntat popular”, va afegir. Ahir a la nit, la plaça Tahrir del Caire es va convertir en una pugna entre milers de seguidors de la confraria islamista –també s’hi van afegir els salafistes i alguns grups revolucionaris– i el Consell Suprem Militar, màxima autoritat provisional de l’Estat. A última hora del dia, hi havia diversos milers de fidels a la plaça de la revolució. El motiu era protestar perquè la cúpula militar va publicar un decret per
fer ús del poder legislatiu després que la setmana passada un tribunal dissolgués el Parlament. O, el que és el mateix, que els uniformats es reserven el dret d’elaborar lleis, redactar la Constitució i reduir els poders del pròxim president. També van dir que es quedaran la clau de la caixa: l’exèrcit controlarà el seu pressupost, un dels temes més discutits durant aquesta transició a la democràcia.
Però Egipte no és el país de les meravelles perquè ni tan sols sap què serà. Ni amb qui. Amb Mubarak de ben segur que ja no. Encara que els resultats oficials de les eleccions no es publiquen fins demà, els dos candidats van posar uns grams més de pólvora al present del país. L’islamista Muhammad Mursi va insistir ahir que ha guanyat les eleccions i va donar xifres concretes: diu haver rebut 13.238.298 vots, un 51,74% de les paperetes. Els mitjans i analistes locals assenyalen majoritàriament que la victòria del Partit de la Llibertat i de la Justícia és una realitat.
El problema és que el seu rival, Ahmed Xafiq, ex-primer ministre de Mubarak i el preferit dels militars, diu exactament el contrari i també va ser precís: diu comptar amb el 51,5% dels vots emesos.
De moment, i de paraula, els advertiments de l’equip de Xafiq van ser mesurats: “Anirem fins a l’últim racó legal per confirmar el fet que Xafiq lidera els resultats i confirmar que ell és el pròxim president d’Egipte”, va apuntar el seu portaveu. Cal veure si aquest últim racó legal és a prop de Tahrir.
Ahir a la nit diversos milers d’egipcis es van reunir a la plaça de la llibertat egípcia per mostrar l’enuig amb els moviments del Consell Suprem Militar per continuar al capdavant. “Ha guanyat Mursi, això és segur, per això els generals volen que sigui un president sense poder, una farsa de president que estigui lligat de peus i mans”, deia ahir Mustafa. Havia votat l’islamista moderat Al-Futuh en la primera volta, però el cap de setmana passat va donar veu als Germans Musulmans. “Tot menys Xafiq. Va ser comandant de les forces aèries, és amic de Muba- rak, ell mai no pot ser el nostre president”.
Al seu darrere hi havia una torba de gent que cridava: “Fora Tantawi (màxima autoritat del Consell Suprem Militar)!, “Véste’n a casa, mariscal” o “Mursi president”. Per enèsima vegada des que la primavera àrab egípcia va tombar el president Hosni Mubarak, milers de banderes d’Egipte van onejar ahir al vent del Caire. Va tenir un aire diferent del d’altres ocasions, menys global, perquè aquesta vegada la majoria eren segui- dors de la confraria islamista i no tot el poble egipci que va sortir al carrer. Però van ser molts i cridaven amb ganes.
A la tarda, un grup de manifestants es va apropar al Parlament per protestar. Diversos diputats havien amenaçat de reprendre l’hemicicle des que dijous el tribunal va declarar inconstitucionals el terç dels escons reservats per als candidats independents i n’ordenés la immediata dissolució. El motiu de la decisió del tribunal va ser que en les eleccions parlamentàries de finals de l’any passat hi va haver membres dels Germans Musulmans que van optar de forma particular a aquests escons independents en una jugada legal que va deixar sense gairebé representació els petits partits d’ànima revolucionària.
Tot just dos dies abans de les jornades electorals, el buit al Parlament va deixar el poder legal en mans de la Junta Militar, encarregada de liderar la transició.
Ahir diverses desenes d’antiavalots va protegir l’edifici parlamentari, envoltat de filats.
Tres dies després del tancament de les urnes i amb Mubarak en estat de mort cerebral i en estat crític, entre la vida i la mort, Egipte s’endinsa en un túnel incert. Sense president –o amb dos candidats que es diuen vencedors– i un Consell Militar poc disposat a cedir privilegis, era difícil imaginar-se un panorama més tens. Però a Egipte tot pot anar sempre a més: ahir Mubarak, molt fràgil de salut, va patir un nou atac de cor i va fer el que ningú no creia possible: empitjorar encara més la situació del seu país.