La Vanguardia (Català)

La llarga deserció de David A. Hemler

- GLORIA MORENO Copenhague­n. Servei especial

Es pot desertar de l’Exèrcit dels EUA i reiniciar una nova vida en un lloc secret sense que la policia militar ho descobreix­i? David A. Hemler acaba de demostrar que sí. Fa 28 anys va abandonar la base alemanya on estava destinat i va desaparèix­er sense deixar-ne rastre. Es va instal·lar a Suècia, on ha viscut durant aquests anys, amb una identitat falsa i sense aixecar sospites. Tanmateix, Hemler va decidir fa poc treure a la llum la seva història.

El primer a publicar la notícia va ser el diari suec Dagens Nyhe

ter, que aquest cap de setmana va penjar a la seva pàgina web una videoentre­vista amb Hemler . Tenia 21 anys quan el 10 de febrer del 1984 va decidir desertar. Originari de Pennsilvàn­ia, havia entrat a formar part de l’Exèrcit alguns anys abans, després que un selecciona­dor militar visités el seu institut i li prometés un bon salari i estudis universita­ris. No obstant això, el jove en va tenir prou amb poc temps per adonar-se de l’error que acabava de cometre.

Després d’entrar en contacte amb una església pacifista, va començar a qüestionar-se la política exterior de Ronald Reagan. “Com es podia forçar els contribuen­ts a armar terroriste­s com els de la Contra a Nicaragua” o donar su-

Washington continua reclamant el desertor, però difícilmen­t Suècia el lliurarà

port “als talibans, a Saddam Hussein” o al “brutal règim (racista) sud-africà”?, recorda.

Hemler, que en aquell temps ja era a Alemanya, va comunicar les seves inquietuds als seus superiors i davant la impossibil­itat de trencar el contracte de sis anys amb l’Exèrcit va concloure que la seva única sortida era l’evasió. Primer va anar a Dinamarca i d’allà va passar a Suècia. “Al principi–diu– no vaig pensar a no dir la veritat. La meva intenció era quedar-m’hi només fins que estigués millor”. Tanmateix, aviat es va sentir a gust a Suècia i encara que la gent no el creia quan els explicava històries inventades sobre el seu passat, això no va ser cap impediment per aconseguir feina, fer amics i fins i tot aconseguir un permís permanent de residència.

Es va registrar com a ciutadà d’un país desconegut i amb un nom fictici. Després de treballar per a una cadena d’hamburgues­es i en un geriàtric, va anar a la universita­t i va fer “una molt bona carrera”. Actualment treballa per a una agència del Govern suec.

En les tres dècades transcorre­gudes des de la seva desaparici­ó ha tingut tres fills: el primer, una nena, d’una relació temporal, i els dos següents amb la seva dona actual. Ni tan sols aquesta sabia res del passat del seu marit. Hemler l’hi va revelar en assabentar-se que Suècia difícilmen­t li retiraria el permís de residència. L’exsoldat també va parlar per primera vegada en 28 anys amb la seva família dels Estats Units. Hemler, un dels desertors més buscats per les Força Aèria dels EUA, continua sent reclamat, encara que difícilmen­t Suècia –que no empara l’extradició de militars refugiats– el lliurarà.

 ?? FORÇA AÈRIA DELS EUA ?? Abans i després. A l’esquerra, Hemler abans de desertar; l’altra imatge, de la Força Aèria, simula l’aparença actual
FORÇA AÈRIA DELS EUA Abans i després. A l’esquerra, Hemler abans de desertar; l’altra imatge, de la Força Aèria, simula l’aparença actual

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain