Espanya en un laberint
Les eleccions gregues han evitat una situació encara més crítica per a Espanya i Itàlia Setmana d’exàmens i dures negociacions sobre el detall del rescat bancari PP i PSOE posaran en escena dijous un primer gest d’“unitat nacional”
Espanya ha quedat tancada en un laberint després de les eleccions gregues de diumenge. La situació és en aquests moments extremadament confusa, amb forts accents de pessimisme. Mentre circulen tota mena de rumors en un Madrid més agitat que mai –ahir, la inevitabilitat d’una intervenció total de l’economia espanyola–, Mariano Rajoy s’estrena al G-20 i visita el Brasil. Pressió dels Estats Units a Alemanya perquè actuï amb generositat, i exigència alemanya a Espanya perquè sol·liciti formalment i d’una vegada el rescat de la banca.
No hi ha hagut miracle després de l’esdeveniment grec, però l’Apocalipsi sembla que haurà d’esperar. Els caixers automàtics continuen expenent bitllets i els espanyols mantenen la possibilitat d’obrir comptes corrents a l’estranger. No hi ha hagut miracle –no hi haurà miracles en la crisi actual– i Espanya es troba ara a l’interior d’un laberint que podria portar a la cambra del perillós Minotaure: un decret d’intervenció amb cap de toro.
Després de la decepció de dilluns, Espanya va aconseguir col·locar ahir 3.039 milions d’euros en lletres a 12 i 18 mesos amb un interès lleugerament superior al 5%, la qual cosa suposa un augment del 69% respecte a l’última emissió. L’increment de cost és eloqüent, però no és apocalíptic. La sèrie històrica de l’interès mitjà del deute espanyol (lletres, bons i obligacions) així ho demostra. El pitjor moment va ser el 1992, l’any dels alegres i esperançadors Jocs Olímpics de Barcelona, quan el Regne d’Espanya va arribar a pagar interessos del 10,9%. El cost del 2012 està sent del 4,07%, percentatge que ens remet al 2002, any en què, segons José María Aznar, “Espanya anava bé”. (Una precisió és en aquest punt obligada: el tipus d’interès del BCE és ara més baix). La prima de risc és l’indicador de moda de la crisi i reforça la narració social en clau d’esde- poden esclatar. Hi ha pel·lícules memorables amb l’agulla movent-se cap a la zona de color vermell. L’angoixa a l’interior d’un manòmetre. Així transcorren ara els dies.
La situació d’Espanya, tanmateix, s’entén millor fent més atenció al calendari. Aquesta és una setmana d’exàmens. No és una setmana per a primes relaxades. En aquests moments s’està negociant el memoràndum del rescat de la banca, el crèdit de 100.000 milions pactat per l’Eurogrup el 9 de juny passat. Cal determinar el tipus d’interès (entre el 3% i el 5%), els terminis de devolució i les condicions exigibles, que poden afectar només els bancs que requereixin ajuda, o tot el sistema bancari en conjunt. La diferència entre els dos supòsits és importantíssima. Hi ha molts nervis a les entitats bancàries. Dijous es coneixerà el criteri dels auditors externs sobre les necessitats de recapitalització de la banca: diagnòstic clau sobre la gravetat del problema de fons. Més exàmens. Dijous es reuneix l’Eurogrup (ministres d’Econo- mia de la zona euro). Dijous mateix, escena d’unitat nacional a les Corts, PP i PSOE es donaran la mà i ratificaran el Pla Europeu d’Estabilitat. Divendres l’Ecofin (ministres d’Economia de tota la UE) examina els pressupostos espanyols del 2012, l’evolució del quadre macroeconòmic i les reformes en curs. Sobre la taula, l’informe del Fons Monetari Internacional que recomana a Espanya apujar immediatament l’IVA i rebaixar el sou dels funcionaris, mesures que Mariano Rajoy es resisteix a aplicar. També divendres, reunió informal a Roma de Merkel, Hollande, Rajoy i Monti per parlar de polítiques de creixement. I cimera europea els dies 28 i 29 de juny.
D’aquest laberint n’hauria de sortir allò que ara en diuen un
full de ruta. Un camí previsible i reglat. Una solució ordenada. Si la confusió i la desorientació s’imposen –com ara–, el laberint conduirà a la sala del Minotaure, on passen coses ben desagradables.