Mas: “A Boston, Catalunya llueix”
El president reafirma la seva idea de Catalunya com “la Massachusetts d’europa”
“Malgrat les males notícies que ens van turmentant cada dia, no és veritat que tot sigui un desastre. Tot no va malament, existeix una realitat catalana més eficient i més efectiva… la Catalunya de l’excel·lència, que existeix, que exporta, que empeny i que l’ensenyarem. A Boston Catalunya llueix i en presumirem, que ja toca”. Aquesta va ser la primera reflexió del president de la Generalitat, Artur Mas, tot just arribar a Boston, Massachusetts, on inicia el seu primer viatge oficial als Estats Units. Mas es referia òbviament a les 72 empreses i institucions catalanes que presenten projectes competitius a la BIO International Convention, la fira biotecnològica més important del món.
El president va reafirmar la seva idea de Catalunya com “la Massachusetts dels Estats Units d’Europa”. Fins i tot admetent que Catalunya està lluny d’aconseguir els èxits econòmics de l’estat nord-americà, Mas va destacar que les similituds entre Massachusetts i Catalunya són profundes i del que es tracta és de fixar-se models d’èxit i horitzons ambiciosos. “No arribem encara al nivell de l’estat més dinàmic d’Amèrica del Nord, però podem venir aquí i ensenyar al món el nostre nivell científic, la nostra capacitat innovadora, el nostre esperit emprenedor i també la nostra oferta turística, que és un altre dels èxits que ha caracteritzat la regió de Boston”.
El president va arribar a Boston cap a les 4 de la tarda , les 10 de la nit a Barcelona, i el primer que va fer va ser visitar l’Institut de Tecnologia de Massachusetts, més conegut per MIT (les sigles en anglès) i que junt amb la Universitat de Harvard i altres institucions han identificat el model de creixement econòmic basat en el coneixement. Després Mas va participar en un sopar amb empresaris que participen en la convenció biotecnològica, però es va retirar aviat, no només pel cansament acumulat durant el viatge transoceànic, sinó perquè avui ja l’espera a les 7 del matí Michael Dukakis, exgovernador i excandidat demòcrata a la presidència dels Estats Units. Tot apunta que a Mas- sachusetts allò d’aixecar-se “ben d’hora, ben d’hora” ho van descobrir fa temps i no sembla que els hagi donat pas mal resultat.
El vincle entre Catalunya i Massachusetts s’entén com la formulació d’un criteri estratègic de país. Al cap i a la fi, Europa no acaba de fer el pas de la seva integració i Catalunya no té encara ni de bon tros el poder polític de Massachusetts. Però ja se sap que el millor del viatge a Ítaca són els coneixements que es van adquirint durant la travessia. Deu ser per això que els estrategs del president Mas en assumptes de prospectiva han elaborat un informe titulat El model de clúster biocientífic de Massachusetts, una oportunitat per a Catalunya, al qual ha tingut accés La Vanguardia, en el qual sostenen que “el model és realista i aplicable perquè disposem de molts dels actius necessaris”.
Amb l’excepció de Narcís Monturiol i algun altre romàntic, Catalunya mai no ha destacat com a país de grans inventors, però sempre ha apostat per la innovació. Amb una mirada permanent a l’exterior, Catalunya s’ha entossudit a importar els models d’èxit del món sobretot en el camp de les ciències i de la indústria. D’aquí ve el primer ferrocarril de la península, la primera emissora de ràdio, el primer trasplantament... Els primers romàntics del catalanisme ja parlaven de l’Holanda del sud. En diferents èpo- ques Catalunya els referents han estat diversos, però en absolut contradictoris: Des d’Israel a Baden-Württemberg, passant pel Japó i, també en l’època de Jordi Pujol, Califòrnia, quan Silicon Valley va abanderar la revolució tecnològica.
Tanmateix, avui la crisi de les subprimes ha destronat Califòrnia que pateix un dèficit tan desbocat com qualsevol país del sud d’Europa i l’ha rellevat Massachusetts, el sisè estat de la unió per renda per càpita, amb una taxa d’atur del 6,9% dos punts per sota de la mitjana federal i amb cobertura sanitària per al 98% de la població.
El secret rau que després de la crisi dels 90, quan Massachusetts va patir la deslocalització de bona part de les indústries d’electrònica i informàtica que van optar per la Costa Oest, el govern de l’Estat va continuar apostant per la innovació a través de les escoles d’educació superior i les universitats d’elit. Les empreses líders no van tenir més remei que instal·lar-se als voltants d’aquests centres per captar els millors investigadors. Gràcies a això Boston s’ha convertit en el referent mundial de la indústria biocientífica i és en aquest àmbit on Catalunya creua el seu camí amb Massachusetts.
Una de les apostes del Govern de la Generalitat és impulsar Catalunya com una bioregió que sigui referent europeu en l’àmbit biocientífic. El document estratègic de la Generalitat assenyala que el model de Massachusetts garanteix “un creixement estable i competitiu perquè ha sabut fer del talent la seva matèria primera”, que és el millor que pot oferir un país com Catalunya sense altres riqueses naturals que el sol i la platja. Però el model planteja tres requisits que comencen per la mateixa paraula, inversió: inversió pública en educació, inversió en infraestructures i inversió privada en investigació i desenvolupament. Exactament al contrari de la política anunciada la setmana passada pel Govern espanyol. Els assessors del Govern, busquen per compensar el suport de la burgesia catalana, però no la troben. Fins i tot sospiten que ha deixat d’existir: “La gran diferència entre el clúster biocientífic de Catalunya i de Massachusetts és l’absència de suport financer privat d’empreses de capital risc a les iniciatives catalanes”.
La crua realitat és que Massachusetts triplica els projectes de biotecnologia finançats amb capital risc i la relació s’inverteix en la taxa d’atur. De totes maneres, Massachusetts és l’estat nordamericà més semblant a Catalunya en dimensió territorial i demografia. I també per algun paral·lelisme històric. Fins i tot durant molt de temps els seus ciutadans farts de pagar impostos com els catalans li deien Taxachusetts. Massachusetts com Catalunya va ser pioner de la revolució industrial i Boston va liderar la rebel·lió per la independència. Be, en això últim, de moment, Catalunya no s’hi assembla gairec