En la memòria
Les ferides de les víctimes d’Hipercor i els seus familiars de segur que s’han reobert aquests dies de record de la matança, malgrat l’escalfor oferta per les institucions en l’aniversari del més cruel atemptat d’ETA. Les vides segades són irrecuperables i els més propers als morts no obliden els seus éssers estimats. Ni obliden tampoc els supervivents el que va suposar el dany físic o psicològic provocat pels terroristes. Els aniversaris són molt durs, encara que ara la societat i les institucions no siguin indiferents a les víctimes com ho van ser durant molt de temps.
El 1987, ETA estava molt forta, encara que fos una mica menys que en el trienni 1978-1980. Va cometre 120 atemptats amb 52 morts, 21 d’ells a Hipercor. En l’horitzó d’ETA hi havia la perspectiva d’una negociació amb el Govern espanyol a Alger i va intensificar la duresa dels atemptats per millorar les seves posicions en aquell procés. En la mesa de negociació s’anaven apilant morts com els d’Hiper- cor, els de la Comandància de la Guàrdia Civil de Saragossa o els de la plaça de la República Dominicana de Madrid. Era la lògica de l’època i no era una actitud absurda: Eugenio Etxebeste Antxón va ser traslladat de Santo Domingo a Algèria un mes després de l’atemptat d’Hipercor. ETA portava un any i mig demanant el trasllat, però aquest moviment no es va materialitzar fins que es va cometre la matança de Barcelona. Coses així són les que han facilitat que ETA interioritzés que la violència era eficaç per aconseguir els seus objectius.
ETA no només estava forta al terreny operatiu. També eren rellevants els seus suports polítics. Nou dies abans de l’atemptat d’Hipercor, HB havia obtingut un escó al Parlament Europeu gràcies als 361.595 vots aconseguits a tota Espanya. D’aquests, 39.692 eren vots a Catalunya. Dos anys després van tornar a celebrar-se eleccions europees. HB va perdre el 61% dels vots catalans, però encara hi va haver quinze mil electors que li van donar suport malgrat Hipercor. Al País Basc, HB amb prou feines va perdre recolzament: va obtenir el 19,79% de vots el 1987 i el 19,35% dos anys després. Un sector important de la societat basca donava suport al terrorisme amb totes les seves conseqüències.
Vint-i-cinc anys després, quatre etarres compleixen con- demna per l’atemptat: el que era cap dels comandos a l’època, Santi Potros, que va ordenar l’acció terrorista i els tres membres del comando Barcelona que la van executar. Dels quatre, només un, Rafael Caride, es mostra penedit per la seva trajectòria terrorista. Segueixen a la presó perquè se’ls va aplicar la doctrina Parot. Si no, Domingo Troitiño, per exemple, portaria sis anys en llibertat i hauria complert 19 anys per 24 assassinats, els d’Hipercor i tres més. Ara per sortir de la presó haurà d’esperar fins al 2017, després de passar-hi 30 anys. Així, té encara cinc anys per continuar fabricant els braçalets, collarets i penjolls que després regala a les visites. Una habilitat que ha desenvolupat a la presó.