El G-20, una bona arrencada per a la UE
LA reunió del G-20 feta a Los Cabos (Mèxic) va tornar a centrar-se en la crisi europea sobre la qual la cancellera alemanya, Angela Merkel, ha aconseguit centrar la direcció de la seva sortida després de la victòria a Grècia dels partits favorables a l’euro i al rigor econòmic. Així mateix, va resultar d’alt valor que el president francès, François Hollande, afirmés que coincideix amb Alemanya que Europa ha de trobar una solució pròpia a la crisi, escoltant, però sense sotmetre’s a ningú.
Han estat dos dies molt intensos de converses mundials, dins d’una agenda de reunions gairebé ininterrompudes al llarg de la setmana per abordar una crisi de l’euro que afecta tothom, com va revelar ahir el fort descens de l’enquesta Zew sobre l’índex de confiança dels inversors alemanys.
Certament, va ser Espanya qui de nou va protagonitzar la major part de les preocupacions immediates després que el seu deute a deu anys superés la quota del 7%. En aquest sentit, la zona euro del G-20 va insistir que s’està fent un esforç per trencar el “bucle de retroalimentació” entre els bancs i el deute públic, ajudant la banca espanyola com a principal referència. El president espanyol, Mariano Rajoy, va esmentar la seva preocupació per l’efecte “nociu” provocat per l’esquema ideat per a l’ajuda a la banca espanyola en vincular el risc bancari al sobirà. El president de la Comissió, Durão Barroso, va dir que caldrà buscar una negociació per evitar que l’ajuda “no contamini el deute”. Angela Merkel va comentar: “Parlem sobre la necessitat d’aclarir la sol·licitud d’Espanya” per a la capitalització dels seus bancs. En aquest sentit anem per bon camí.
En aquesta línia, hi va haver al seu torn una declara- ció formal –que molts trobaven a faltar– sobre el compromís explícit de protegir la unió monetària, en l’absència de la qual s’han multiplicat les apostes en contra de la seva supervivència, cosa que ha empitjorat el deute públic dels països amb problemes en perdre el suport d’estabilitat que atorga una moneda indiscutida.
El president dels Estats Units, Barack Obama, pendent dels electors, es va congratular que els debats a Europa mostrin un interès més gran pel creixement, qüestió que serà abordada a la cimera europea que ve, del 28 i 29 de juny, encara que no sota les directrius dels EUA, centrades en el dèficit públic i l’estímul monetari. Però era el seu paper.
Europa es mou. La UE, segons fonts internes, renegociarà els termes del rescat a Grècia perquè siguin més aplicables. Un membre del BCE va dir que hi podria haver acords sobre la unió bancària europea la segona part de l’any. No només amb el creixement s’ha d’aliar el rigor sinó també amb la flexibilitat, amb el benentès de vigilar la temptació d’incórrer en l’atzar moral i que algú se salti les reformes precises sota aquest pretext. Per exemple, Espanya ha d’abordar la reforma de la funció pública abans de demanar la intervenció permanent del BCE.
És necessari que aquestes setmanes intenses de trobades fructifiquin. El G-20 ha estat un bon punt de partida. En moments de dificultats, amb un dèficit evident d’institucions, la UE està mostrant ganes de cohesió. Alemanya i França mantenen punts de vista diferents. Però la dreta i l’esquerra sempre han coexistit en el projecte europeu. Han d’aprendre a tornar a pedalar la bicicleta comuna.