L’ONU renuncia a crear un govern ambiental per protegir el planeta
La por del fracàs precipita un preacord poc ambiciós i sense objectius clars
La cimera de Rio+20 comença avui amb una estranya sensació de decepció i derrotisme. Els delegats dels 193 països representats a les Nacions Unides, empesos pel temor del Brasil a un fiasco com el del 2009 a Copenhaguen, es van afanyar ahir a subscriure un esborrany de declaració que molts delegats europeus van considerar “poc ambiciós” i fins i tot “decebedor”. Connie Hedegaard, comissaria d’Acció pel Clima, va declarar el seu disgust. “A ningú no el fa feliç, és tan feble, i tothom ho sap”.
És en aquest ambient tristoi, en què un centenar de caps d’estat i de govern, entre ells Mariano Rajoy, participaran entre avui i divendres en la Conferència de Nacions Unides sobre Desenvolupament Perdurable. En teoria, els líders tindran ocasió d’avançar més enllà del document que els seus representants els han preparat. Però no està clar que introdueixin grans canvis, ja que ahir a la nit el Govern brasiler, amfitrió de la cita i coordinador de les discussions, donava per conclosos els punts clau de la declaració.
El document renuncia a la creació d’un govern ambiental mundial. No hi haurà una agència de Nacions Unides específica per governar els problemes ambientals del planeta, sinó que només es reforçarà el Programa de Nacions Unides per al Medi Ambient (Pnuma).
Espanya i la UE defensaven aquest canvi, però les reticències dels EUA i el Canadà, amb suport de Rússia, van limitar l’abast d’aquesta reforma, fonamental per donar més projecció i rellevància als acords adoptats als diferents convenis.
El text de l’esborrany estableix que els països elevaran el rang del Pnuma mitjançant un finançament més important i capacitat d’actuar en diferents camps. Diversos delegats africans van protestar enèrgicament contra la renúncia a elevar ve- ritablement el rang del Pnuma; però el canceller brasiler, Antonio Patriota, va etzibar de manera tallant que el tema estava tancat.
La declaració no és a l’altura de les expectatives sobre els recursos necessaris per costejar els projectes de desenvolupament perdurable. Una vegada descartada la pretensió inicial de la Xina i el Grup 77 de països en desenvolupament de crear un fons amb 30.000 milions de dòlars anuals, el text pactat es limita a recollir una sèrie de possi- bles fonts de finançament que han d’estar definides el 2014.
La declaració no estableix objectius precisos de desenvolupament durador; que entrarà en vigor a partir del 2015. No fixa terminis concrets per a la supressió dels subsidis als combustibles fòssils i a les altres activitats nocives per al medi ambient, amb la qual cosa no hi ha un full de ruta clar de transició a l’economia verda. El Brasil va assumir la direcció dels debats dissabte, després que la negociació prèvia iniciada sis mesos enrere hagués acabat divendres sense acord: amb un document de 81 pàgines i 400 capítols plens de claudàtors amb propostes de supressió de paràgrafs sencers.
Els brasilers van optar per tallar en sec i van elaborar un paper de 50 pàgines que, per llimar arestes, simplificava però també descafeïnava el contingut aportat inicialment.
En l’actitud de l’amfitrió i en l’ambient general pesava molt,
ESBORRANY A DEBAT El text no posa dates per suprimir els subsidis als combustibles fòssils POSICIÓ DELS ECOLOGISTES Greenpeace parla de “fracàs èpic” i WWF de “manca de lideratge”
potser massa, el fantasma de Copenhaguen 2009, quan la falta d’una declaració tancada abans d’arribar els governants es va complicar i finalment va arruïnar la cimera.
Rémi Parmentier, de la consultora The Vanda Group, ho va resumir així: “Creia que els líders venien a salvar el planeta. Ara crec que vénen a salvar la cara”. Kumi Naidoo, director executiu de l’organització Greenpeace, va dir que el document, que firmaran els governants divendres, és “un fracàs èpic”. I WWF va considerar que el text revela “el fracàs colossal de lideratge i visió dels diplomàtics”.