A la recerca del fòrum perdut
Barcelona durà a terme prospeccions a la plaça Sant Jaume per coneixe’n més bé el passat romà La delimitació del nucli de Bàrcino es farà, en principi, amb georadar i sense obrir rases
És molt probable que algun dia no gaire llunyà el president Artur Mas i l’alcalde Xavier Trias, dirigint-se cap als seus respectius despatxos al Palau de la Generalitat i a l’Ajuntament de Barcelona, es creuïn amb uns individus que caminaran sense presses per la plaça Sant Jaume transportant un estrany artefacte semblant a una màquina de segar gespa. Potser algun dels milers de visitants del Barri Gòtic barceloní penjarà a les xarxes socials imatges d’aquests jardiners de l’asfalt en suposar que han descobert una raresa més d’aquesta curiosa ciutat. Però, en realitat, estaran assistint a una prospecció arqueològica, a la recerca dels vestigis del que va ser el fòrum de Bàrcino.
Dins del pla municipal per recuperar i posar en relleu el patrimoni de la colònia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino, l’Ajuntament efectuarà al llarg d’aquest mandat sondejos mitjançant georadar a fi de determinar amb exactitud els límits del fòrum romà, definirne les estructures existents i es- tudiar la possibilitat de trobar materials de l’època sota el subsòl de la plaça.
A ningú no li passa pel cap –almenys ara per ara– obrir ra- ses entre els dos edificis que simbolitzen el poder polític català. Del que es tracta és de confirmar definitivament, amb una intervenció poc agressiva al subsòl, les hipòtesis molt fonamentades que fan coincidir parcialment el fòrum de Bàrcino amb l’actual plaça de Sant Jaume i els eixos formats pels carrers Llibreteria i Call, d’una banda, i Bisbe, Ciutat i Regomir, de l’altra, amb les dues vies principals de la ciutat romana, el cardus i el decamanus, respectivament. Tot això, en principi, per conèixer més bé un passat que arrenca fa més de dos mil anys i divulgar-ho entre els mateixos barcelonins i entre els turistes.
La investigació planteja, ara com ara, moltes incògnites. Les canalitzacions i conduccions de serveis que circulen pel subsòl de la plaça dificultaran sens dubte la feina del georadar, una tècnica que ja s’ha fet servir, sense anar més lluny, a les ruïnes d’Empúries i a les de Tàrraco.
La recerca del fòrum romà és només una petita part del pla
Bàrcino, presentat ahir a la comissió de Cultura de l’Ajuntament pel tinent d’alcalde Jaume Ciurana.
El Consistori destinarà 2.150.000 euros fins a l’any 2015 a descobrir, recuperar i
INVERSIÓ L’Ajuntament reserva més de dos milions d’euros al rescat de Bàrcino ACCESSIBLES El pla inclou diversos projectes per obrir o museïtzar espais poc coneguts
difondre la ciutat romana mitjançant diversos projectes transversals. Un d’ells pretén dotar de més accessibilitat les restes romanes, amb la possible obertura al públic d’espais que actualment romanen ocults. Un altre, l’anomenat SmartBarcino, crearà un web que permetrà als usuaris fer un recorregut multimèdia pels espais visitables i els que no ho són. Així mateix, a final d’aquest any estarà a punt la nova carta arqueològica de la ciutat, un arxiu obert a internet que, sobre un plànol de Barcelona, ressenyarà detalladament totes les intervencions arqueològiques fetes i s’apuntaran les que previsiblement es faran en el futur.
Ciurana va explicar que el gran canvi en l’arqueologia de la ciutat, i especialment en el relat de la Barcelona romana, és que deixarà de ser reactiva per ser proactiva. Dit d’una altra manera, del trobar –i decidir després què fer amb les troballes– es passarà a anar a buscar.
El pla Bàrcino marca diversos espais prioritaris d’actuació. El principal (vegeu La Vanguardia del 3 de maig passat) són les muralles. Es preveu la demolició de dos edificis al tram del carrer Sotstinent Navarro que alliberarà un fragment del llenç exterior; la restauració i consolidació de la muralla i la torre de guaita de Baixada Viladecols/plaça Traginers, amb la possible recuperació d’un edifici gòtic que fa mig segle que està abandonat del tot, i un estudi del sector sud-est de la muralla per veure si encara en conserva l’estructura defensiva.
També s’actuarà, amb l’elaboració de projectes de museïtzació, en domus (cases roma- nes) com les dels carrers Sant Honorat i Avinyó 15, i a la vil·la suburbana de la plaça Antoni Maura, a més de prosseguir les excavacions a la basílica de Sant Just i Pastor i obrir al públic dues dependències del conjunt episcopal de Bàrcino –l’aula i el baptisteri–, al subsòl del Museu d’Història de Barcelona, avui tancats.
Pel que fa al temple d’Au- gust, construcció del segle I al cim del mont Tàber, a l’actual carrer Paradís, el repte és fer-lo més visible (ara s’hi troba a faltar una mínima senyalització).
Un altre projecte inclòs al pla Bàrcino és la incorporació al paisatge urbà de les restes monumentals de l’aqüeducte, del qual es coneix el traçat, des del seu naixement en unes
fonts properes al riu Besòs fins a l’entrada al recinte emmurallat per la plaça Nova. D’aquesta construcció se’n conserven diversos fragments (autèntics, no pas com la reconstrucció fake de mitjans d el segle XX a la plaça Nova), com són el tram de conducció soterrada al carrer Coronel Monestir (Sant Andreu) o els arcs de la plaça Vuit de Març.